Dimecres 25 de maig a les 19.00h. Ciutat creativa i elefants blancs culturals: repensar la política cultural al servei dels ciutadans/es. Presentació del monogràfic de la revista Arxius, número 33, amb Joaquim Rius-Ulldemolins, Gil-Manuel Hernández, Vicent Flor i David Estal.
Ciutat creativa i elefants blancs culturals: repensar la política cultural al servei dels ciutadans/es. Presentació del monogràfic de la revista Arxius, número 33. Amb la participació de —Joaquim Rius-Ulldemolins (professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València) —Gil-Manuel Hernàndez i Martí (professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social, Universitat de València) —Vicent Flor i Moreno (Director de la Institució Alfons El Magnànim) —David Estal (Arquitecte) El monogràfic estudia i debat la gènesi i el desenvolupament dels anomenats “elefants blancs en política cultural”. L’expressió “elefant blanc”, comuna en valencià, espanyol o anglès, fa referència a les infraestructures o construccions que tenen un cost de manutenció més gran que els beneficis que aporten, o aquelles que proporcionen benefici a uns altres, però que únicament ocasionen problemes al seu propietari, especialment si aquest és l’administració pública. Així, en política cultural, definim com a elefants blancs aquells projectes culturals, especialment grans infraestructures, però també grans esdeveniments o clústers culturals, que han centrat l’acció pública de la cultura en una llarga etapa des de mitjans dels noranta fins a finals dels anys dos mil — coincidint amb l’expansió econòmica— i que actualment s’han convertit en un problema i són el símbol cultural d’una època. Podem trobar exemples d’elefants blancs al País Valencià i en el conjunt de l’Estat espanyol. En el monogràfic s’estudien diversos casos com, entre d’altres, del del MUVIM, el Palau de les Arts i s’estudien el paradigma de ciutat i d’instrumentalització de la cultura que s’han desenvolupat sota el paradigma de la ciutat creativa. Finalment, es planteja la necessitat de deconstruir aquest model per a buscar nous models de política cultural ancorats a la cultura local realment existent i que respongui als drets culturals de la ciutadania.
