El tren popular de la cultura

Un documental de Carolina Espinoza.
Estrena a l’Octubre CCC el divendres 10 de juliol a les 19.00h.
El Tren Popular de la Cultura és una pel·lícula documental de Carolina Espinoza que conta la història d’una iniciativa del govern del President xilè Salvador Allende, que tenia com a objectiu apropar la cultura a persones que no tenien accés a ella, com a part de la mesura número 40 del seu programa de govern, que pretenia com a finalitat última la creació de l’Instituto Nacional de las Artes y la Cultura i d’escoles d’art en totes les províncies del país.
La història del tren busca establir els vincles amb alguns aspectes de les iniciatives educatives i culturals de la Segona República espanyola tals com les Missions Pedagògiques, el Teatro del Pueblo, La Barraca o amb altres experiències anteriors com els Trens d’Agitació de la Revolució Russa.


A Xile, en febrer de 1971, 60 artistes recorregueren en tren més de 1.000 kilòmetres al sud de la capital, i van portar diverses disciplines artístiques als pobles que no tenien accés a formes de representació cultural. Fou així com una caravana de poetes, folkloristes, cantants, comediants, actors i actrius i fins i tot mims, que va realitzar representacions artístiques dia rere dia davant els ulls expectants dels camperols de Linares o Chillán, els miners del carbó a Lota, els indígenes maputxes de l’Araucanía o els treballadors pesquers al sud de Puerto Montt.
En el món, molts recorden com va acabar el govern de la Unidad Popular de Salvador Allende, però molts pocs coneixen en profunditat el programa de les quaranta mesures, que en el cas de la cultura el que pretenia era la consolidació del socialisme a Xile a través de les construccions d’una nova cultura. Una cultura que superara els valors burgesos i els fonaments del capitalisme per a encaminar-se en la gènesi de nous sentits acords amb el sistema polític que es volia instaurar.

L’espill on es va reflexar el sentit i la identitat del procés cultural a Xile sota el govern de Salvador Allende fou la música, la plàstica i la indústria editorial, que marcaren una pauta i es transformaren en símbol d’aquella nova societat truncada.
Aquesta no és “una altra pel·lícula més d’Allende, o de la Segona República”, sinó que es tracta de reflexionar sobre diverses experiències d’intervenció cultural i apropament rural – urbà que van tenir lloc a Espanya i Amèrica Llatina, impulsades per governs que foren derrotats posteriorment, deixant en l’oblit aquestes experiències meravelloses que van tenir al poble com a protagonista.

Participen en l’estrena a València:
—Carolina Espinoza Cartes, directora
—Fernando Llagaria, president de la Federació d’Associacions de Xilens a Espanya
—Fernando Franco, crític de cinema