Divendres 17 de febrer a les 18.00h. Cicle anARCO: ètiques i estètiques llibertàries. Entrada lliure.
Xarrada taller En una societat globalitzada, que només en teoria afavoreix la circulació massiva de persones entre països, el control del flux migratori s’ha convertit en un assumpte nodal per a la gestió de les polítiques de seguretat. Això ha suposat l’emergència d’un enemic imaginari que serveix com a excusa per a la implementació de tot un seguit de polítiques de control que es coagulen i desenvolupen al voltant del concepte de frontera, el qual ha arribat a estendre la seva càrrega semàntica a qualsevol àmbit intern, extern o liminal en els estats nació contemporanis. D’aquesta manera anem a analitzar les fronteres concebent-les com a constructes administratius que ja s’han deslligat de la simple territorialitat estatal, com artificis biopolítics de producció de ciutadania jerarquitzada, com a institucions asimètriques i virtuals, com a dispositius mòbils en què té cabuda la implementació de totes les tecnologies del control, i de totes les novetats que es produesquen respecte a elles. A la llum d’aquestes idees examinarem les propostes esteticopolítiques de l’anarquisme ontològic de Hakim Bey, a partir de les teories del qual i assumint un punt de vista crític, desenvoluparem com els cossos i forces de seguretat de l’Estat es troben adoptant estratègies similars a les TAZ (Zones Temporalment Autònomes), i com la funció dels Estats contemporanis troba el seu terme extrem en l’establiment d’un règim escòpic que ha desterritorialitzat el concepte de frontera, condicionant tant qui i què pot ser visible, com qui i què pot circular convertit en categoria representacional, és a dir, en imatge. Els Estats inclouen dins d’aquesta funció terminal l’anticipació, i en aquest coincidirem amb Tiqqun i la seva hipòtesi cibernètica, i en conseqüència l’establiment de les polítiques de la interfície que serviran per definir i encaminar qualsevol possible modalitat del futur. Marina Pastor Aguilar. Des de 2010 estic interessada en les confluències dels sistemes de videocontrol, la política i els videojocs. Impartisc Docència al Departament d’Escultura de la Universitat Politècnica de València, concretament al grau en Belles Arts, al Màster en Producció Artística i al Màster en Arts Visuals i Multimèdia No m’ix bé això de muntar mobles, ni tan sols els d’Ikea, i pel que fa als bunyols domèstics, he d’estalviar per trucar a electricistes, lampistes i tot tipus de tècnics (però llegir se’m dóna molt bé). Crec que els currículums haurien d’estar fets no a partir dels errors del passat que ens avalen, sinó d’acord amb els projectes i desitjos que bolquem cap al futur, que, per cert, solen ser molt més interessants. Raúl León Mendoza. Personal de serveis al Departament d’escultura. Des de 2012 m’interesse en les confluències de la imatge i el so amb els conceptes de visibilitat, tecnologia i dret. Des de 2003 produesc audiovisuals (de vegades en directe) per a espectacles escènics. De tant en tant participe en mostres col·lectives enfocades a l’àmbit audiovisual, escènic i multimèdia. Munte mobles d’Ikea i faig molts bunyols domèstics. No m’agrada fer currículums, sempre oblide coses i les que pose em semblen una mica merda.
