Divendres 25 de març, a les 18.00h: “Converses de Primavera. Noves experiències en la metròpoli”. Seminari que analitzarà les pràctiques polítiques dels moviments socials a les grans ciutats.
Converses de Primavera. Noves experiències en la metròpoli tracta de generar un ventall de coneixement entorn de la metròpoli i les experiències que hi tenen lloc, vinculant-ho alhora a les pràctiques polítiques dels moviments socials locals i estatals. Des d’Autoformato, busquem aprofundir en noves maneres de mirar i viure el territori: pensar i repensar-se a partir de noves idees que ens ajuden a dirigir les nostres praxis personals i col·lectives. Amb tot açò en ment, al llarg del seminari, es debatrà al voltant d’una sèrie d’enfocaments d’allò més fèrtils : des de la idea dels “sense part” de Jacques Rancière fins a les noves formulacions de l’anonimat. 18.00h. La part dels sense part Amb Jacques Rancière amb col·lectius presents i via streaming. 19.15h. De la invisibilitat a la força de l’anonimat Amb Marina Garcés i Débora Ávila. 20.15h. Diàleg a quatre bandes. Jacques Rancière és professor emèrit d’Estètica i Filosofia a la Universitat de Paris VII. El seu treball ha abordat diferents disciplines com la història, la filosofia política, la literatura o els estudis sobre el cine. Tanmateix, el nucli de la seua obra ha residit sempre en la reflexió sobre la divisió dels discursos i la transgressió dels ordres establerts. El reconeixement internacional al seu treball li ha arribat en els darrers anys, en què ha esdevingut un dels referents del pensament filosòfic francès contemporani. La totalitat de la seua obra transcorre entre els conceptes d’“història”, “emancipació” o l’anàlisi de la igualtat; igualment rellevant és la seua distinció entre “policia” i “política”. Aquesta preocupació per la política l’ha portat a interrogar-se per l’art, el cine o la literatura com a espais del desacord –Le Partage du sensible (2000), L’Inconscient esthétique (2001). Rancière presenta una teoria organitzada sobre l’estètica i la seua relació amb la política: en tota societat hi ha un ordre establert que determina el repartiment de la realitat. Per tant, en tota política hi ha una determinada estètica, una visibilització de l’esmentat repartiment. Marina Garcés és professora de Filosofia a la Universitat de Saragossa i a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), així com professora invitada dels Màsters en Arts Pràctiques i Diseminació (L’Animal a l’esquena, Girona) i de Pràctiques Escèniques i Cultura Visual (Universidad de Alcalá). El 2002, va publicar el llibre En las prisiones de lo posible, resultat de la seua tesi doctoral. Les seues investigacions s’han centrat en l’anàlisi dels ordres polítics dominants i les seues alternatives. Ha col·laborat en diferents revistes i projectes col·lectius que donen veu a diversos moviments que es situen en els marges de les velles formes polítiques. El 2002 es va adherir al projecte Espai en Blanc, i des d’aleshores ha desenvolupat diferents projectes col·lectius relacionats amb la necessitat de fer del pensament una ferramenta compartida d’intervenció social, que és sempre una intervenció sobre nosaltres mateixos. Débora Ávila és professora de la Universitat de Castilla La Mancha, en l’àrea d’Antropologia social i cultural. S’ha especialitzat en l’estudi de les dinàmiques migratòries contemporànies, sobretot en l’anàlisi dels mecanismes de govern, intervenció i control d’aquestes. La seua tasca investigadora la realitza dins de l’equip d’investigació de l’Observatorio Metropolitano de Madrid, un projecte que reuneix diversos col·lectius multidisciplinars en un espai de reflexió sobre els fenòmens de transformació que caracteritzen les metròpolis contemporànies, amb la intenció d’elaborar investigacions militants que aporten coneixement i ferramentes polítiques necessàries per a enfrontar-se als actuals processos de canvi. És membre de la xarxa de suport als immigrants “Ferrocarril Clandestino”, que desenvolupa la seua feina fonamentalment al barri madrileny de Lavapiés. Entre les seues publicacions recents, destaquen Manos invisibles. De la lógica neoliberal en lo social, Diferencias gobernadas, nuevos racismos i ¿Quién puede habitar la ciudad? Fronteras, gobierno y transnacionalidad en los barrios de Lavapiés y San Cristóbal, tots ells al costat de Marta Malo. Organitzen Autoformato Universitat Lliure i Octubre Centre de Cultura Contemporània amb la col·laboració d’Estética & Política, Ferrocarril Clandestino i Espai en Blanc.
