Divendres 10 de maig a les 19.30h: estrena de l’espectacle musical ‘Àngels i Poetes’, pel grup Ensemble Gregal
Estrena Manel Alonso poema Xostakòvitx / La Suite de l’Àngel a València I PART Poemant Xostakòvitx, Manel Alonso i Alexander Blok Quan Xostakóvitx escriu les “7 Romances sobre poemes d’Alexander Blok” l’any 1967-op. 127- ja està malalt, mor el 1975, i ha tingut una vida difícil per la pressió de la dictadura estalinista. Focalitza en el seu treball i, sobretot, en les obres vocals on musica poemes de Pushkin, Marina Tsvetàieva i textos de Dostoievsky, temes eterns de la literatura universal, o millor, de la Humanitat : l’amor, la mort i el paper de l’art i de l’artista. En aquesta obra el mateix compositor titola el darrer poema de Blok “Música”, que restava sense títol, resseguint la idea romàntica entronitzada per Wagner de l’art com a salvador de la condició humana. La instrumentació dels versos de Blok prepara el camp per a la simfonia n. 14, (soprano i baix solistes, cordes i percussió), estem en el moment què la línia entre obra vocal, instrumental i simfònica comença a diluir-se. L’obra està dedicada a la soprano Galina Vishnevskaia, dona de Rostropòvitx, i fon un encàrrec personal al compositor. Una potent estructura teatral amb 4 personatges en aquesta sèrie de poemes amb Ofèlia, esperant el retorn impossible de l’amant mort. L’amant que recorda escenes de la seua vida a la tomba. El Gamaiun, l’ocell de foc d’Stravinski, au profètica de la mitologia eslava i el mateix compositor que personalitza el darrer poema posant-li nom, “Música”. I, per a explicitar aquest entramat, qui millor que un altre poeta? Un poeta poemant la música de Xostakóvitx que al seu torn musica poemes de Blok. Ens posem en contacte amb Manel Alonso, poeta de Puçol per llançar-li la idea i amb entusiasme es posa a la feina. I aquest és el resultat: “Tot escoltant Seven Romances on Poems of Alexander Blok, de Dmitri Xostakóvitx” La traducció de l’original rus d’Alexander Blok és d’Enric Sánchez, l’adaptació de la lletra de Francesc Aguilar i Patrícia Llorèns i la idea de Francesc Aguilar i Cortina. II PART Astor Piazzolla: La Suite de l’Àngel a València Astor Piazzolla, un dels més importants compositors argentins del s XX, visqué a Nova York a la seua infantesa i retornà a Buenos Aires amb 16 anys després de beure del jazz i rebre una formació clàssica. La retrobada amb el Tango com a forma musical nacional argentina significà una renovació del gènere que, a les seues mans, es transforma en música universal. La “Suite de l’Àngel” és una de les seues obres mestres i un exemple del seu geni. Música sorprenent i colpidora on desfilen ritmes de tango, aromes de l’arrabal i la nit trista de la ciutat. Piazzolla la compón als anys 60 en una de les seues èpoques d’esplendor creatiu, al voltant de la figura de l’Àngel: Milonga, Resurrecció i Mort. Es tracta de música incidental per a una obra de teatre d’Alberto Rodríguez Muñoz en la que un àngel arriba a un bloc d’apartaments en un suburbi de Buenos Aires, disposat a redimir la vida de les persones que allí hi viuen. Acaba com mor la gent en aquelles contrades, assassinat en una baralla de carrer. Quines són les probabilitats de morir que té un àngel a València? Més que una baralla d’arrabal, en un accident de metro. En aquesta ocasió l’àngel ve a València, passetja entre la gent al tren escoltant els seus pensaments, els consola i suggereix camins de vida. Però està avorrit de la immortalitat, d’estar sense ser, de pensar sense existir, vol fer ombra, que li facen lloc a taula, està delerós de presència. Cansat de l’eternitat troba una jove abraçada a la desesperació pel desamor i decideix renunciar a la immortalitat per ajudar-la. És la Ressurrecció de l’Àngel. Els dos tornen a la vida amb l’amor retrobat. Un accident, Àngel mor i es troba de nou en el tedi de l’eternitat, novament a l’existència sense presència. Originalment escrites per a quintet (bandoneó, violí, piano, guitarra i contrabaix) les presentem amb l’arranjament de José Bragado per a trio amb piano (Mort) i de Francesc Aguilar (Milonga i Resurrecció). La idea i els textos són de Francesc Aguilar i Cortina. Dissenys gràfics: Laura Aguilar i Tamarit. Ensemble Gregal: Soprano: Patrícia Llorèns Violí: Francesc Aguilar Violoncel: Dimas Moreno Piano: Basilio Fernàndez Actors: Antonio Martínez (Ñoño), Pepa Juan Entrada: 8 euros Organitzat per l’Ensemble Gregal amb la col·laboració de Germania i de l’Octubre CCC Reserves d’entrades al tel. 636 985 796 o al correus [email protected] / [email protected]
