Any Rector de Vallfogona
Amb el Rector de Vallfogona passa una cosa curiosa: tothom n’ha sentit a parlar però hi ha poca gent que sàpiga exactament qui és. A alguns ens ha arribat a través d’una rondalla, un acudit o una cançó; a d’altres ens han explicat, a l’escola o a la universitat, que és l’autor d’un sonet sobre una dama que es pentina; per a d’altres, és poc més que un nom que no sabem exactament on situar. En gran mesura, això es deu al fet que es tracta d’una figura complexa, en la qual es combina un component històric, un de literari i un de llegendari.
En primer lloc, es tracta d’un personatge històric, és a dir, un home que va viure a cavall dels segles XVI i XVII i l’existència del qual es pot demostrar perquè diferents fets de la seva vida consten en documents escrits. El seu nom era Francesc Vicent Garcia i Ferrandis. Va néixer a Saragossa el 1579 i va morir a Vallfogona de Riucorb el 1623. Va fer una carrera relativament exitosa dins la jerarquia eclesiàstica i segurament ho hauria estat força més si no hagués mort amb tan sols 44 anys.
En segon lloc, Garcia va ser un poeta. I no pas un poeta qualsevol, sinó el primer poeta en llengua catalana que escriu a la manera dels poetes barrocs. La seva obra, d’una qualitat excepcional, va ser reconeguda arreu del Principat, ja en vida seva, i després es convertirà en el gran referent de la poesia en llengua catalana fins a la Renaixença.
En tercer lloc, el Rector també és un mite que forma part de l’imaginari col·lectiu català, on apareix com el paradigma del clergue enginyós, murri i sorneguer. Això s’explica perquè, en paral·lel al seu reconeixement dins el món literari, la veu popular havia anat escampant arreu del territori tot un repertori d’anècdotes gracioses de les quals era el protagonista. Aquestes anècdotes, que tenien ben poc a veure amb la seva vida real, eren contalles de l’humor clerical de l’època que es van anar atribuint a Garcia, probablement perquè la seva poesia havia estat majoritàriament satírica i ell, un personatge popular.
—
Comissari: Josep Pedrals
Una producció de la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
