Amb l’autor acompanyat per
Carme Gregori, catedràtica de Filologia Catalana a la Universitat de València i directora de la Càtedra Joan Fuster.
Martí Domínguez, catedràtic de Periodisme a la Universitat de València.
Tot i que Josep Pla digués que Agustí Calvet (1887-1964), més conegut pel pseudònim de Gaziel, havia estat «la figura més senyera del periodisme peninsular durant gairebé un quart de segle», Josep Benet va arribar a la conclusió que era, també, «un dels personatges més mal coneguts, incompresos i més difamats». Tots dos judicis són certs, ja que no és exagerat dir que Gaziel va arribar a ser el millor periodista no només de Catalunya, sinó de tot Espanya, ni tampoc ho és afirmar que durant les darreres dècades ha estat una de les personalitats més injustament jutjades per un sector de la cultura catalana.
Aquesta biografia –la primera que es publica en castellà sobre la seua figura– és un intent de reconstruir la complexa trajectòria vital i professional d’un intel·lectual que, segons les pròpies paraules, «tot i la seua profunda catalanitat, de la qual n’està molt satisfet, sempre ha tingut la mania de sobrepassar els seus límits originaris. Espanya li interessa més que Catalunya, la Península Ibèrica més que Espanya, Europa més que la Península Ibèrica, i per sobre de tot, allò humà de Terenci, la Humanitat». Un home que els seus lectors estimaven perquè sabien que, sent fal·lible, era, per sobre de tot, insubornable.
Col·labora:
