Rascaparets era el nom que, de petits, donàvem als mistos Garibaldi: una tira de cartró amb quinze o setze ungletes d’explosiu, que la canalla fèiem esclatar, arrossegant-les per façanes i pedrissos. Contenien fòsfor blanc i alguns nens s’hi van enverinar. Els contes curts de Julià Guillamon són com aquells rascaparets: petites històries que, fregades a la superfície aspra de la realitat, produeixen espetecs d’imaginació, humor i crítica. La IA, el fast deco, els cables que s’entortolliguen tot sols dins d’un calaix, les llesques de pa de motlle que no es passen mai, l’art compromès i els videojocs: pet-pet-pet-petepet.
