«Lehna» és un projecte artístic que es compon d’una sèrie de fotografies, vídeos i il·lustracions al voltant de la temàtica de la fi de l’era humana i de la figura d’un personatge fictici, Lehna, l’última habitant sobre la faç de la terra o, potser, la primera d’un món nou. Creat pel fotògraf Josep Escuin en col·laboració amb la ballarina Cristina Gómez i la il·lustradora Laura Escuin, la idea del projecte sorgeix al maig de 2018 quan el fotògraf valencià i la ballarina manxega es coneixen i decideixen sortir a fer fotos junts, aconseguint en aquesta primera sessió i una mica per atzar, la imatge «disparadora» del projecte, que resumeix i aglutina tot el que va vindre després.

En aquesta imatge, Lehna (Cristina Gómez) apareix sense roba i sense rostre, desafiant, al centre del focus, mirant a càmera, amb només tres coses: unes botes, una màscara de gas i un maniquí trencat que porta en els braços a manera d’ofrena. El seu cos reparteix equilibradament el pes entre les dues cames, la seua nuesa no és fràgil sinó contundent i natural; al seu voltant: terra cremada, sol encegador i fàbriques contaminants conformen el paisatge.

A partir d’aquesta imatge, durant 2018, 2019 i 2020, Josep i Cristina realitzen una sèrie de trobades en diferents localitzacions amb l’objectiu de donar forma i caràcter a aquest personatge inquietant de la primera sessió, Lehna, situant-la en un món post-apocalític, de naturalesa distòpica i amb aires retro-futuristes. De vegades, els acompanya la jove Laura Escuin, filla del fotògraf, que de seguida decideix incorporar-se al projecte aportant una visió gràfica a través de dibuixos d’aquesta dona nòmada i sola, convertint-la en una mena de superheroïna, possible protagonista d’un còmic eròtic imaginari .

Al seu torn, i segons es va desenvolupant el projecte fotogràfic, Cristina, que a més de ballarina és creadora escènica, comença a investigar i codificar una sèrie de pautes de moviment per al personatge amb la intenció de realitzar vídeo-danses i accions performatives en què Lehna desfaça el seu immobilisme fotogràfic i s’expresse a través del moviment. S’amplien així les disciplines artístiques que componen el projecte i es reforcen les temàtiques proposades inicialment: alienació, solitud, la fi del món, erotisme, natura, canvi climàtic, feminisme, ecologisme.

Tot d’una, el 2020 arriba una pandèmia mundial. Un virus que ens obliga a quedar-nos a casa per temps indefinit. A la sortida: tocs de queda, màscares, la fi de les abraçades i del contacte físic, la cancel·lació de la nostra forma de vida i de la nostra manera de relacionar-nos, la indesitjada «nova normalitat». Un virus que s’emporta per davant milions de vides. I aquí està Lehna, immortalitzada tres anys abans per primera vegada i de manera atzarosa per Josep Escuin i Cristina Gómez. Sense saber-ho, els dos artistes estaven començant un projecte la temàtica del qual, avui i arran del que ha passat, està en boca de tots i la conclusió podria ser aquesta: o tenim cura del planeta i ens cuidem o aquí no quedarà ningú.

En 2021 comença a preparar-se i materialitzar-se per fi l’exhibició de «Lehna», amb un any de retard a causa de la crisi produïda per la covid-19. Comença també el procés de creació d’«Anhel», una sèrie d’accions performàtiques i escèniques vinculades al projecte fotogràfic, creades per la ballarina Cristina Gómez al costat del performer brasiler Daniel Maia, que es podran veure al llarg de l’any en diferents contextos.

(Il·lustració de Laura Escuin)

Josep Escuin
Fotògraf i artista valencià que pertany a la galeria Espai Nivi “Collblanc”. Té obra en la col·lecció Purificación García, en el fons pictòric de la Universitat Politècnica de València i en la VVV Gallery de Buenos Aires (Argentina). La seua obra s’ha pogut veure al Cercle de Belles Arts de Madrid, al Paranimf de la Universitat de Saragossa, al Museu de Pontevedra, al Centre Cultural de la Diputació d’Ourense, al Palau de Vidre de Porto, al Museu de la Ciutat de Lisboa i a la Galeria Alex Telese de Barcelona. També a diferents exposicions individuals per territori valencià (incloent-hi la mostra «Les fulles mortes» que es va exhibir a l’Octubre CCC l’any 2015).

Cristina Gómez
Ballarina i creadora manxega establerta a València des de 2010. Llicenciada en Dansa Contemporània per la London Contemporary Dance School i en Periodisme per la Universitat Pontifícia de Salamanca. L’any 2010 crea la plataforma EnÁmbar Danza des de la que produeix la majoria dels seus treballs. Ha treballat amb Sol Picó, Spanish Brass, Sebastián García Ferro, SHADEseasons, La Lola Boreal, entre d’altres.

Algunes de les referències literàries que remeten al projecte són el llibre Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, el concepte de superhome de Nietzsche, i sobretot, el còmic La survivante de Paul Gillon. També l’obra de Francis Bacon.

L’exposició s’inaugura el 7 de maig i es podrà visitar fins al 5 de juny. Per les circumstàncies sanitàries no hi haurà acte d’inauguració. Els dies 3 i 4 de juny, a les 19.00 hores i a l’àtic de l’edifici, amb motiu de la clausura, es podrà veure l’acció performàtica «Anhel», amb Cristina Gómez i Daniel Maia com a intèrprets i amb música en directe de Vicent Roig.

L’exposició és només la primera parada d’un projecte multidisciplinari que comprèn fotografia, vídeo, performance, il·lustració, música i dansa, i que seguirà desenvolupant-se i mostrant-se en diferents formats i contextos al llarg de 2021 i 2022.