‘Les fulles mortes’, de Josep Escuin

Loading Activitats
  • This activitat has passed.

‘Les fulles mortes’, de Josep Escuin

Prorrogada fins el 25 d’abril

“Les feuilles mortes”, poema escrit l’any 1945 pel surrealista Jacques Prévert i popularitzat per la veu de Yves Montand, és un cant a la nostàlgia i al record de l’amor passat. Recollint la temàtica d’aquest poema-cançó, el fotògraf Josep Escuin reuneix a Les fulles mortes tres sèries fotogràfiques que reflexionen sobre les relacions de parella; sobre l’amor i el desamor expressats a través de la gestualitat més íntima.

A la sèrie Un dels seus darrers balls, els protagonistes són els amants en plena dansa amorosa, en el moment privat de les carícies i de la sexualitat. La il·luminació utilitzada i la profunditat generada pel fons negre remeten a la pintura del Barroc, en la qual s’accentuava l’exaltació dels sentiments mitjançant l’ús d’aquests mateixos recursos. La utilització del clarobscur en aquesta sèrie fotogràfica potencia la sensació de fusió dels cossos que esdevenen un de sol.

A Hostal Playa, contràriament, l’atmosfera que es pretén aconseguir és molt més assossegada. El protagonisme ja no és el dels amants units en un sol cos, sinó el del poderós buit que presideix la composició i que s’erigeix en una mena de distància insalvable entre els dos cossos, com si es tractés d’una força de repulsió mútua. Només l’espectador extern sembla poder percebre el desencant amorós, la indiferència i la incomunicació que emergeixen de l’expressió corporal íntima dels personatges, de l’aurèola de desesperació que denota la seva gestualitat mesurada. La sèrie La finestra, per la seva banda, segueix la línia conceptual d’Hostal Playa, per bé que les seves imatges contenen un component teatral més accentuat. Aquí les reminiscències al quadre Morning Sun d’Edward Hopper són clares, tant per l’aspecte introvertit de cadascun dels personatges -tot i estar en companyia del seu amant- com per la composició escenogràfica, amb el llit de llençols blancs banyat per la llum blavosa que entra des d’una finestra lateral i que es reflecteix en un angle sobre la paret de l’estança, impregnant tot l’espai de cert aire malenconiós. Els gestos mínims, les mirades, els buits i els silencis s’apoderen de l’atmosfera i manifesten la barreja de sentiments i emocions dels propis personatges, els quals cavalquen desorientats entre la passió de l’amor i la solitud del desafecte.

(text d’Alex Telese)

Josep M. Escuin Ruíz (Massamagrell, l’Horta Nord, 1971) ha exposat els seus treballs de forma individual i també en exposicions col·lectives a València, Alacant, Madrid, Bilbao, Saragossa, Orense, Porto, Lisboa, Weimar (Alemanya), Ameno (Itàlia), Buenos Aires i Miami. Les seves obres formen part de col·leccions com la del fons de la Universitat Politècnica de València o la Colección Fotográfica Purificación García.

Inauguració: dijous 12 de març a les 19.00h. Es presentarà l’audiovisual “Benvinguts a la societat de l’espectacle”, amb direcció musical en directe de J.S.Chapi (Amores)

març 10 2015

Detalls

Inici: 10/03/2015 | | 00:00
Fi: 25/04/2015 | | 00:00
Activitat categories:

Recinte

Sala d’exposicions