Vídeos al voltant de l’exposició 20 ESPEJOS SUCEDEN d’Alfonso Legaz i Andrea Garay

Vídeos al voltant de l’exposició 20 ESPEJOS SUCEDEN d’Alfonso Legaz i Andrea Garay

L’exposició 20 ESPEJOS SUCEDEN, projecte dels artistes valencians Alfonso Legaz i Andrea Garay, es va celebrar a l’Octubre CCC entre gener i març de 2020. Posteriorment, els mateixos artistes van elaborar una sèrie de peces audiovisuals que profunditzen en diversos dels aspectes tractats a la mostra:

 

NANCY EN JULIO (Expanded Cinema), 2020 / Installation Art, by Alfonso Legaz and Andrea Garay from Alfonso Legaz on Vimeo.

NANCY EN JULIO és una cinematografia documental enregistrada a Estrasburg, a casa del filòsof francès Jean-Luc Nancy, el 3 de juliol de 2017, dirigit per Alfonso Legaz i produït en el context del projecte 20 ESPEJOS SUCEDEN, sobre una idea d’Alfonso Legaz i Andrea Garay Durant juliol de 2017, els artistes Andrea Garay i Alfonso Legaz emprenen viatge per trobar-se amb Jean-Luc Nancy, i tractar amb ell “allò presentable” i “allò no-presentable” en el context de les pràctiques documentals i de l’art contemporani des de l’experiència de 20 ESPEJOS SUCENDE, projecte que atén figures del pensament estètic del filòsof, autoritat internacional al voltant del pensament d’allò en-comú; i amb tot això porten a terme un retrat del pensador. Amb el suport de l’Octubre CCC a la producció d’aquesta peça de cinema expandit, va ser estrenat i projectat a l’Octubre CCC entre el 24 de gener i el 13 de març de 2020.

 

EL CUERPO NO ESTÁ HECHO DE MIEMBROS, (2020) / Instalación de Alfonso Legaz y Andrea Garay from Alfonso Legaz on Vimeo.

EL CUERPO NO ESTÁ HECHO DE MIEMBROS suposa un tractament crític del frau (present i històric) en la presentació cinematogràfica documental -des de l’estètica dominant- de la labor de producció de l’objecte artístic. La presentació documental emparada per l’estètica hegemònica origina el buidatge ontològic del sentit de la producció artística, supressió de la dimensió política singular (dissentiment) i una homogeneïtzació social contrària als valors democràtics. L’objecte d’aquesta peça, com de la resta d’instal·lacions de 20 ESPEJOS SUCEDEN, és coadjuvar a l’emancipació i funció crítica dels públics respecte de les estètiques i consensos de dominació.

 

JULIOS (2020) / de Andrea Garay / Serie pictórica / 20 ESPEJOS SUCEDEN from Alfonso Legaz on Vimeo.

JULIOS és una sèrie pictòrica realitzada per l’artista plàstica Andrea Garay, inclosa en el projecte 20 ESPEJOS SUCEDEN: com totes les obres produïdes en aquest context projectual, JULIOS està produïda a partir de considerar el concepte d’«exposició (d’una singularitat davant d’una altra: individu, poble, col·lectivitats, etc.)», deconstruït pel filòsof francès Jean-Luc Nancy a La comunitat desobrada (Nancy, 2001), pensador que participa en aquest projecte. La sèrie pictòrica, plantejada com a instal·lació, estableix diàleg processual amb les altres peces projectuals, qüestionant les categories d’”allò presentable” i “allò no-presentable” en experiències quotidianes de (re)presentació com Internet, o en l’àmbit de les pràctiques documentals i de l’art contemporani.

 

POR QUÉ ESTAMOS REUNIDOS AQUÍ, (10:06 min) (2020) / De Alfonso Legaz y Andrea Garay / Instalación multidisciplinar from Alfonso Legaz on Vimeo.

Instal·lació. Camp: desocultació. Pertany al projecte 20 ESPEJOS SUCEDEN, dels artistes Alfonso Legaz i Andrea Garay. De mecànica processual, qüestiona límits i ontologia de la representació en les pràctiques documentals i l’art contemporani. Treballa amb Elements del pensament estètic del filòsof francès Jean-Luc Nancy, que participa en el projecte. Intervenció d’alta participació amb població resident a Egina (illa grega), al Temple d’Afea. Inclou el llargmetratge documental WUNDERBLOCK, que es va presentar a la Mostra de València-Cinema del Mediterrani 2018, i en el IV Congrés Internacional d’Estètica i Política: Poètiques del desacord per a una democràcia plural.

 

WUNDERBLOCK, (2:54 min) (2018) / Trailer / V.O. Subt. / Dir. Alfonso Legaz / Prod. Alfonso Legaz y Andrea Garay from Alfonso Legaz on Vimeo.

A València, una dona pinta retrats d’un músic cec a partir dels escrits d’una altra dona que va escoltar testimonis vitals gravats i exposats de l’home cec. Un home grava el procés pictòric en vídeo, mentre estudia el cos humà i l’economia d’allò “en-comú” des de les idees de el filòsof Jean-Luc Nancy, qüestionant les polítiques socials de representació de l’accés al coneixement. Mitjançant el vídeo, l’home descobreix un gest arcaic en el cos de la pintora, un dels gestos més antics representats per la humanitat, que vincula les Històries de l’Art i la Guerra. La pintora i el cineasta decideixen llavors sortir junts a la recerca del gest representat, traslladant la crònica visual des de la pintura sobre una memòria de dos dels barris més antics de València -El Carme i Velluters- al museu de la Glyptoteca, a Munic (Alemanya) , i d’allí a l’illa grega d’Egina, on es troba el Temple d’Aphea, origen de les col·leccions escultòriques saquejades i del gest que ara posseeix el museu alemany. El seu treball continuarà juntament amb els habitants de l’illa, amb qui experimentaran al voltant de l’acte de comunicació, la memòria, el cos exposat davant dels altres i l’experiència de Comunitat. El seu viatge els portarà a Estrasburg, a la trobada amb Jean-Luc Nancy.