Amb el poeta Josep Ballester i amb els traductors i editors Marta Vilardaga i Josep Porcar.
Aquesta antologia porta per primera vegada al català la poesia de Margherita Guidacci (Florència, 1921 - Roma, 1992), recull íntegrament la seva obra mestra, Neurosuite, i recorre llibre per llibre el seu extens corpus poètic. Els seus versos, en ocasions al·legòrics i mordaçment al·lusius, però sempre unívocs i límpids amb la franquesa eloqüent d’un acte de fe, neixen de la seva experiència de dona i de ciutadana activa, i atenyen una espiritualitat lluminosa guiada per una poderosa claredat expressiva, una discreta i no obstant efusiva i punyent veu baixa amb què es fa llegir intel·ligiblement, elements distintius que a penes tenen comparació en la poesia europea contemporània.
En una Itàlia patriarcal i rònega, va haver de fer front en ple segle XX a les modes triomfants custodiades per un aparell crític on senyorejaven, sobretot als anys quaranta i cinquanta, patums de l’hermetisme que Guidacci no seguia, sempre perseverant perquè no entrés cap foscor ni cap ambigüitat –tampoc cap escarafall ni cridòria– als seus versos cristal·lins, clarividents, enèrgics i atemporals. Tenaçment fidel a ella mateixa i a la pròpia independència literària, per a ella l’únic camí era el que sorgia de l’autenticitat, conscient que emprenia senders poètics a penes fressats, apartats dels grans corrents llavors imperants, com l’ epifanisme d’ Ungaretti, l’ esmentat hermetisme, la neoavantguarda dels seixanta i els persistents ‘neorealismes’ de Quasimodo, Pavese o Pasolini.
