Dissabte 13 de juny, a les 19.00h: Tanía García (Canàries) + Víctor Bonet (València) + Álvaro Terrones (Castelló).
Tania García Sentits en retrocés 3 /1 (performance, 2007) Nascuda el 1984 a Veneçuela, actualment resideix a les Illes Canàries on estudia Belles Arts a la Universitat de La Laguna. Productora artística multidisciplinar, practica la pintura, l’escultura, el disseny, la videocreació i l’art d’acció. Ha realitzat exposicions i accions en algunes de les illes canàries, així com a València, Lisboa i Porto. És membre fundadora de l’Associació Cultural i Juvenil La Cremallera, que ha organitzat i coordinat trobades, xerrades i tallers artístics de performance, com “Art en Predicat”, a més de tallers de videocreació i realització de curtmetratges. Álvaro Terrones (Castelló de la Plana, 1980) Motivació de l’art inservible Els esdeveniments i situacions que se’n deriven d’aquesta forma d’expressió corporal que és l’art d’acció es converteixen en una alternativa real i tangible, a l’abast de les persones que s’introdueixen en el món de l’art, sense entrar en les operacions artificials amb què s’accedeix a altres formes d’expressió artístiques, de vegades més enllà de les possibilitats de la persona iniciada. Si el circuit no et permet rodar, no cal desesperar-se. En l’art d’acció es posa en relleu el caràcter autoeditable del component artístic. No cal invertir massa diners ni estar mig cadàver per a què es reconega la teua competència en alguna matèria. També resulta, en general, molt fàcil accedir a persones més experimentades en aquesta disciplina. Un llegat conductual que fóra positiu continuar fomentant: seria estúpid no actuar com aquestes gentils persones sols per trencar amb els precedents, per una qüestió d’originalitat artística (situació que es dóna en altres àmbits). Accionar sent conseqüent amb la pròpia conducta, ja que no és una representació, sinó una obertura psicològica pública. Ser considerat com a tal per la forma en què t’expresses. Si la conducta fora del temps d’acció és negativa el resultat durant l’acció serà negatiu. Viure de l’art d’acció, però mantenir-se amb altres activitats és possible. Les pretensions professionals es redueixen i la persona se centra en una manifestació autèntica i natural, generant projectes inservibles, plens i complets. Si el patiment forma part de la vida, podem descobrir-ne la causa i trencar l’efecte. Mitjançant una acció es desfigura el sentit de la causa, allunyant-la de l’element racional per a convertir-la en absurda. Paradoxalment, quan s’observa un element absurd es genera una denúncia de resultat efectivament i manifestament racional. Si el patiment (elements denunciables) no formara part de la vida, no faríem accions. Aprofitant que ningú no observa, en la soledat també en fem, d’accions. Víctor Bonet Parèntesi Vaig nàixer el 1964 i per ací continue… Són la policromia, el polièdric, la polisèmia… Són el contagi, el fregament, el nutritiu, el fructuós, el furtiu, l’evident, la quotidianitat, la memòria, la negació, l’engany, l’estoic, el caos, l’entranyable, la comunicació, el contradictori, la profilaxi, l’epicuri, l’innat, l’universal, el concret, el social, el sexe, el preconcebut, el reflex, allò que s’ha limitat, l’orde, l’autoconsciència, el recurrent, el buit, la fissura, l’immaterial, la deriva, el context, l’instintiu, la geometria… Són, deia, alguns motius per a estar. En aquest cas és l’existència, el parèntesi, 0-1-0, o del no-res com un tot, de com la consciència només té sentit dins d’ella mateixa, del temps com a constructe i incògnita… i al final, com al principi, com des de mai, de nou el no-res. Víctor circumspecte.
