Amb el traductor Lucas Gonzalo Valls i el poeta Josep Micó i Conejero.
Premi Nacional de Literatura el 2011, Dinos Khristianópulos (Tessalònica, 1931-2020) és dels pocs poetes grecs que va prendre’s la llibertat de rebutjar-lo. Irreverent i contestatari, la crítica el situa, juntament amb Kostas Taktsís, com una de les veus que inaugura la literatura queer de la Grècia moderna, obrint camins inexplorats per a la poesia homoeròtica que coneixem d’arrel kavafiana. Subvertint la tradició literària europea de la flânerie baudelairiana, ens mena pels barris i l’extraradi de la seva ciutat, on testimonia identitats, amors i violències d’una Tessalònica mundana que s’escola entre progrés i gentrificació, però que troba recer als seus versos. En la perillosa i seductora vastitud de parcs i descampats reverencia l’erotisme de les botes dels soldats, es rendeix a la desbordant masculinitat dels cossos que la nit regala i torna a casa amb les despulles d’una soledat que la seva passió no ha pogut guarir.
(Salze)