Amb l’autor acompanyat per la periodista Esma Kucukalic.

Entre l’abril del 1992 i el desembre del 1995, el petit país de Bòsnia i Hercegovina va ser l’escenari d’una guerra que va acabar amb gairebé cent mil morts i al voltant de dos milions de desplaçats. Això va passar davant de la mirada d’incomprensió de la ciutadania europea i la paràlisi dels seus dirigents. La premsa internacional es va agafar al mite del «vesper balcànic» per explicar alguna cosa en aparença inexplicable.

A través de l’escriptura, amb la intuïció i empatia de qui fa quinze anys que viu als Balcans, Marc Casals desmitifica tòpics enverinats, d’un orientalisme de safari, com el suposat caràcter bel·licós dels seus habitants. Ho fa construint delicadíssimes miniatures de setze persones —bosnians musulmans, d’origen serbi, croat, montenegrí, jueus, descendents de turcs— les biografies dels quals componen un puzle fragmentat i contradictori. Són històries íntimes de resistència i reconstrucció, resultat de molts anys de converses i amistat entre l’autor i els protagonistes: David Kamhi, violinista sefardita; Alma, cantant de clubs nocturns; Fazila, venedora de flors del cementeri de Potočari; Ratko, aforista, poeta, dramaturg i cineasta, entre d’altres.