Amb l’autor acompanyat per Manuel Molins.
“Se senten corcs, motors. Em fan embalar.
Els persegueixo dins la canícula de l’estiu, els dies del gos. Però els gossos mai no van embogir: diuen la veritat quan l’home no la suporta.
Tot això brilla tant perquè és a prop de la terra: no se’n separa mai. Pastor pel nadir, rastrejador del fons del cel. Resplendent caiguda encesa, perigeu del seu viatge perifèric.
Però és ascendent i no té remei, refila. I pujar és sentir si es té o no es té la força. Si es té el gest de creuar aquest carrer buit, es fa. (…)” [de la nota final d’Anna Enrich]
