Dijous 7 de maig, a les 19.00h: “Orígens del convent de Santa Clara de Xàtiva” i “Els carrers i les partides de Xàtiva” (Matéu Editors, 2008), d’Agustí Ventura.
Presentació dels llibres Els carrers i les partides de Xàtiva (Matéu Editors, 2008) i Orígens del convent de Santa Clara de Xàtiva (Matéu Editors, 2008), d’Agustí Ventura, historiador i cronista oficial de la ciutat de Xàtiva. Els carrers i les partides de Xàtiva. Estudi històric sobre la toponímia urbana i rural de la ciutat és un conscienciós estudi en dos volums sobre la toponímia de la capital de la Costera. Cal subratllar el gran esforç fet per l’autor, per la quantitat d’informació que conté el treball, per la serietat de les seues anàlisis i per l’extensa investigació de camp, sense precedents en l’àmbit local de Xàtiva. L’encertada combinació de fonts escrites, entrevistes amb els habitants que millor coneixen el terme, la seua pròpia experiència per partida doble (com a estudiós i com a llaurador) i el treball sobre el terreny fan que aquest siga un llibre difícilment superable. Orígens del convent de Santa Clara de Xàtiva. Des de la fundació en 1325 fins a 1482 és una aportació documental al terç del senyoriu de les monges sobre els castells i viles de Calp, Altea, Benissa, Teulada, el Puig, Alcoi, Gorga i les valls de Seta i Trevadell. Aquest treball va ser guardonat amb el Premi d’Assaig Carlos Sarthou de Xàtiva el 2007. Agustí Ventura i Conejero (Xàtiva, 1943) és cronista oficial de la ciutat de Xàtiva per acord de l’Ajuntament de 19 de juliol de 1979. Va exercir com a catedràtic de llatí a l’Institut Josep de Ribera de la ciutat fins a 2004, any de la seua jubilació. Continua, però, com a president de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià de Xàtiva, lloc que ocupa des de la seua creació en 1986. Ha guanyat els premis El Camí de periodisme (1974); el Set i Mig, d’Alacant (1977) i el Premi d’Assaig Carlos Sarthou, de Xàtiva (2007), justament pel llibre sobre el convent de Santa Clara. Ventura ha escrit diversos llibres de temàtica local i nombrosos articles per a revistes científiques i de divulgació. Entre ells cal destacar: Biografia de Joaquim Llorenç Villanueva, València, 1968; Játiva Romana, SIP, Diputació de València, 1972; L’església de Sant Feliu, Xàtiva, 1979; El castell de Xàtiva, 1998 i La confraria de la Minerva i els combregars de Xàtiva, 1999. Actualment, prepara un llibre sobre els onze convents de la ciutat, un altre sobre la seua batlia medieval i un tercer, que es preveu voluminós, sobre els privilegis i cartes reials de l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona atorgats a Xàtiva entre 1244 i 1707.
