Dijous 28 de maig a les 19.00h, amb Miquel de Renzi i Jesús Huguet. Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana
Miquel De Renzi (Barcelona 1941) és autor dels llibres La nuesa del basament (obra poètica 1971-73), Tres fan la centena (o. p. 1973-76) i Les sales d’espera (o. p. 1976-78); a més a més, té els poemaris Descripció d’un riu (1983), L’assalt al jardí (1986), El missatger i les ciutats (1990) i Flocs de temps (2001). Cal afegir-hi la plaquette Un projecte pictòric (1983). També ha tingut una vessant plàstica, amb deu exposicions individuals i participació en vuit col·lectives (una en Alemanya, a Mainz). Finalment, ha publicat en diversos medis escrits de crítica, tant literària com plàstica. El poeta nasqué possiblement l’any 1970; el pintor ho féu l’any 1972. Desenvolupar totes aquestes activitats ha estat, en part, conseqüència de la seva trajectòria vital, la meitat de la qual ha transcorregut a Barcelona i l’altre meitat, a València, on arribà als 36 anys. De Renzi visqué gairebé de dalt a baix els anys quaranta, amb tot el que comportava. En els primers anys se li manifestaren sensibilitats i curiositats que el marcarien, com ara la cinefília, a causa del cinema de barri de davant de casa, on el duia la mare els dijous (programa doble), o l’arquitectura antiga, que li féu conèixer el pare en passejades pel barri gòtic. Els animals o els minerals i els fòssils foren part de les seues curiositats inicials, així com també les restes arqueològiques. Passà per dos col·legis: el de frares de sota de casa, fins als 11 anys, i un col·legi on l’ensenyaren a pensar. Negat per a les matemàtiques, un bon professor del segon col·legi li les féu comprendre; allà també la seva professora de ciències naturals li obrí els ulls a la seva vocació per l’estudi dels fòssils i l’insinuà la idea d’evolució; també el marcaren la professora de literatura, amb la insistència en els aspectes socials en què sorgien les obres, i els professors d’història de l’art i de filosofia. A la universitat de Barcelona féu estudis de ciències físiques (dos cursos) però la seva vocació fou la paleontologia, sobretot des de l’angle de la història de la vida i la seva evolució, amb preferència per l’evolució morfològica. El seu mestre i director de tesi fou potser el primer que parlà d’evolució a la postguerra, un tema en entredit en aquells temps foscos. De Renzi acabà la revisió de la tesi a Brussel·les el 1970 i, el dia que se n’anava cap a allà, un amic vingué a acomiadar-se’n i li regalà la poesia completa de Salvador Espriu; això, juntament amb una etapa de crisi, fou decisiu per al naixement del poeta a la ciutat belga. La contemplació de les grans col·leccions de pintura de Bèlgica i Amsterdam el predisposaren a la pintura, que inicià el 1972. La seva carrera acadèmica el portà a València el 1977, com a catedràtic de paleontologia, i amb el seu primer volum d’obra (Tres fan la centena) en premsa, que aparegué el 1978. Els poetes Joan Argenté i Joan Brossa foren els seus mentors. Des d’aleshores ha anat publicant la seva obra i exposant la producció pictòrica. No veu contradicció entre ser un home de ciència i tenir activitat literària i plàstica, perquè els homes no permeten encabir-los en caselles fixes i inamovibles i, com a exemple major, hom pot pensar en Goethe. Jesús Huguet és natural d’Onda i resideix a Alberic. Ha estat professor i coordinador de l’I.C.E. de la Universitat de València sobre “Lingüística Valenciana i la seua didàctica”. Com professor convidat ha exercit a universitats com l’Estatal de Sant Petersburg, Autònoma de Zacatecas, Instituto Orientale de Nàpols o la Universitat de S. José de Costa Rica. Transferit de l’administració central a l’autonòmica ha estat Cap de Publicacions de la Conselleria de Cultura, director general de Política Lingüística. També fou diputat autonòmic en la legislatura 1995-1999. Te publicats diversos poemaris (La processó de Kirk –premi Ausias March de poesia-; Els llibres d’Alb-Sebelaci; Esmicolat calendari; Canastrell,….). Algunes de les seues obres com assagista són Els Darrers. Generació del 70, Aproximació a l’origen de la impremta valenciana; Matilde dona, llengua, poble; Ibn-al-Abbar, polític i escriptor àrab valencià. Com editor privat ha publicat col.leccions com Taverna de Cimbeles; Proposta poètica; l’Eixam; Bonaire,….Com editor institucional són centenars les obres publicades en sèries com Biblioteca infantil; Clàssics valencians; Fonaments; Sèrie Major;….. Està en possessió de la Medalla al Mérito Postal i la de l’Acadèmia Basca de la Llengua –Euskaltzaindia-. L’Ateneu Cultural i l’Ajuntament d’Onda li atorgaren, el 2009, el Seny Onder. És membre de diverses associacions literàries nacionals i internacionals com la Internationale Gutenberg-Gesellschaft de Magúncia, Soci d’Honor de Biblioteca Nacional José Martí de l’Havana. Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb la col·laboració de l’Octubre CCC
