BEGIN:VCALENDAR
VERSION:2.0
PRODID:-//Octubre Centre de Cultura Contemporània - ECPv5.1.6//NONSGML v1.0//EN
CALSCALE:GREGORIAN
METHOD:PUBLISH
X-WR-CALNAME:Octubre Centre de Cultura Contemporània
X-ORIGINAL-URL:https://octubre.cat
X-WR-CALDESC:Events for Octubre Centre de Cultura Contemporània
BEGIN:VTIMEZONE
TZID:Europe/Andorra
BEGIN:DAYLIGHT
TZOFFSETFROM:+0100
TZOFFSETTO:+0200
TZNAME:CEST
DTSTART:20150329T010000
END:DAYLIGHT
BEGIN:STANDARD
TZOFFSETFROM:+0200
TZOFFSETTO:+0100
TZNAME:CET
DTSTART:20151025T010000
END:STANDARD
END:VTIMEZONE
BEGIN:VEVENT
DTSTART;TZID=Europe/Andorra:20150528T193000
DTEND;TZID=Europe/Andorra:20150528T193000
DTSTAMP:20260528T205315
CREATED:20200729T171036Z
LAST-MODIFIED:20200730T041430Z
UID:10153-1432841400-1432841400@octubre.cat
SUMMARY:Miquel de Renzi i Jesús Huguet
DESCRIPTION:Dijous 28 de maig a les 19.00h\, amb Miquel de Renzi i Jesús Huguet. Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana  \n  \n  \n\n Miquel De Renzi (Barcelona 1941) és autor dels llibres La nuesa del basament (obra poètica 1971-73)\, Tres fan la centena (o. p. 1973-76) i Les sales d’espera (o. p. 1976-78); a més a més\, té els poemaris Descripció d’un riu (1983)\, L’assalt al jardí (1986)\, El missatger i les ciutats (1990) i Flocs de temps (2001). Cal afegir-hi la plaquette Un projecte pictòric (1983). També ha tingut una vessant plàstica\, amb deu exposicions individuals i participació en vuit col·lectives (una en Alemanya\, a Mainz). Finalment\, ha publicat en diversos medis escrits de crítica\, tant literària com plàstica. El poeta nasqué possiblement l’any 1970; el pintor ho féu l’any 1972. Desenvolupar totes aquestes activitats ha estat\, en part\, conseqüència de la seva trajectòria vital\, la meitat de la qual ha transcorregut a Barcelona i l’altre meitat\, a València\, on arribà als 36 anys. De Renzi visqué gairebé de dalt a baix els anys quaranta\, amb tot el que comportava. En els primers anys se li manifestaren sensibilitats i curiositats que el marcarien\, com ara la cinefília\, a causa del cinema de barri de davant de casa\, on el duia la mare els dijous (programa doble)\, o l’arquitectura antiga\, que li féu conèixer el pare en passejades pel barri gòtic. Els animals o els minerals i els fòssils foren part de les seues curiositats inicials\, així com també les restes arqueològiques. Passà per dos col·legis: el de frares de sota de casa\, fins als 11 anys\, i un col·legi on l’ensenyaren a pensar. Negat per a les matemàtiques\, un bon professor del segon col·legi li les féu comprendre; allà també la seva professora de ciències naturals li obrí els ulls a la seva vocació per l’estudi dels fòssils i l’insinuà la idea d’evolució; també el marcaren la professora de literatura\, amb la insistència en els aspectes socials en què sorgien les obres\, i els professors d’història de l’art i de filosofia. A la universitat de Barcelona féu estudis de ciències físiques (dos cursos) però la seva vocació fou la paleontologia\, sobretot des de l’angle de la història de la vida i la seva evolució\, amb preferència per l’evolució morfològica.  El seu mestre i director de tesi fou potser el primer que parlà d’evolució a la postguerra\, un tema en entredit en aquells temps foscos. De Renzi acabà la revisió de la tesi a Brussel·les el 1970 i\, el dia que se n’anava cap a allà\, un amic vingué a acomiadar-se’n i li regalà la poesia completa de Salvador Espriu; això\, juntament amb una etapa de crisi\, fou decisiu per al naixement del poeta a la ciutat belga. La contemplació de les grans col·leccions de pintura de Bèlgica i Amsterdam el predisposaren a la pintura\, que inicià el 1972. La seva carrera acadèmica el portà a València el 1977\, com a catedràtic de paleontologia\, i amb el seu primer volum d’obra (Tres fan la centena) en premsa\, que aparegué el 1978. Els poetes Joan Argenté i Joan Brossa foren els seus mentors. Des d’aleshores ha anat publicant la seva obra i exposant la producció pictòrica. No veu contradicció entre ser un home de ciència i tenir activitat literària i plàstica\, perquè els homes no permeten encabir-los en caselles fixes i inamovibles i\, com a exemple major\, hom pot pensar en Goethe.  Jesús Huguet és natural d’Onda i resideix a Alberic. Ha estat professor i coordinador de l’I.C.E. de la Universitat de València sobre “Lingüística Valenciana i la seua didàctica”.  Com professor convidat ha exercit a universitats com l’Estatal de Sant Petersburg\, Autònoma de Zacatecas\, Instituto Orientale de Nàpols o la Universitat de S. José de Costa Rica. Transferit de l’administració central a l’autonòmica ha estat Cap de Publicacions de la Conselleria de  Cultura\, director general de Política Lingüística. També fou diputat autonòmic en la legislatura 1995-1999.  Te publicats diversos poemaris (La processó de Kirk –premi Ausias March de poesia-; Els llibres d’Alb-Sebelaci; Esmicolat calendari; Canastrell\,….). Algunes de les seues obres com assagista són Els Darrers. Generació del 70\, Aproximació a l’origen de la impremta valenciana; Matilde dona\, llengua\, poble; Ibn-al-Abbar\, polític i escriptor àrab valencià. Com editor privat ha publicat col.leccions com Taverna de Cimbeles; Proposta poètica; l’Eixam; Bonaire\,….Com editor institucional són centenars les obres publicades en sèries com Biblioteca infantil; Clàssics valencians; Fonaments; Sèrie Major;….. Està en possessió de la Medalla al Mérito Postal i la de l’Acadèmia Basca de la Llengua –Euskaltzaindia-. L’Ateneu Cultural i l’Ajuntament d’Onda li atorgaren\, el 2009\, el Seny Onder. És membre de diverses associacions literàries nacionals i internacionals com la Internationale Gutenberg-Gesellschaft de Magúncia\, Soci d’Honor de Biblioteca Nacional José Martí de l’Havana.  Organitzat per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) amb la col·laboració de l’Octubre CCC
URL:https://octubre.cat/activitat/miquel-de-renzi-i-jesus-huguet/
LOCATION:Àtic
CATEGORIES:Escriptors al terrat
ATTACH;FMTTYPE=image/jpeg:https://octubre.cat/www/wp-content/uploads/2020/07/activitat2314.jpg
END:VEVENT
END:VCALENDAR