Dissabte 13 de febrer, a les 19.00h: Laura Renau (València) + Franzisca Siegrist (Suïssa / València) + Emanuele Mazza ( Itàlia / València).
Laura Renau (Castelló de la Plana) presenta la peça arrossegar-empènyer, resultat d’un llarg procés creatiu, on tota l’acció s’articula a través de dues formes de comunicació primàries: el gest i el so. A. Artaud en el seu llibre El teatre i el seu doble (1938), ignorant del que seria la performance, parla de poesia concreta i deia que “solament quan un so […] equival a un gest, i en lloc de servir de decorat, d’acompanyament a un pensament, el mobilitza, el dirigeix, el destrueix, l’altera definitivament”. Per a Laura, l’art d’acció és una forma brutal de comunicació poètica, que es val del cos, el moviment, la veu, l’espai i el temps, quan el llenguatge i la narració resulten inútils. Franzisca Siegrist Schmid (Suïssa, 1984) centra el seu treball en l’acció artística, i paral·lelament realitza projectes d’instal·lació/intervenció, i objectes experimentals. Les experiències de la vida són la seua inspiració. També la idea de joc, necessària en una actualitat monòtona i freda, i sobretot la naturalesa, element essencial, que mostra l’origen de les coses i conté el potencial per a tornar a l’arrel de l’existència. La simbiosi entre accions artístiques i quotidianes, que oscil·len entre l’absurd i el poètic, són punt de partida per a la presa de consciència. Convida a trencar amb la rutina diària mecanitzada amb la finalitat de parar, respirar, sentir, escoltar, desconnectar i reconnectar… Emanuele Mazza: “Arribar a qualsevol nou lloc, físic o mental, implica atalaiar altres desconeguts i sentir l’atracció que aquest no saber impulsa; atraccions intuïtives que no cessen, doncs acostar-se, accedir és de nou veure altres perfils desconeguts. I no és que la quietud tingui en ella alguna cosa negativa, simplement és consciència que tot és canvi, inevitable tensió, curiositat, necessitat de conèixer això altre que dispara l’atenció. I així es va teixint una xarxa que no respon a criteris reglats, sinó que manifesta, les més de les vegades, un desig de distància enfront de la regla”.
