Del 25 al 27 d’octubre. Actes del centenari de la Societat Catalana de Biologia (SCB-IEC) i de la Setmana dels Premis Octubre. Activitats a l’Octubre CCC i al Jardí Botànic de la Universitat de València
(font de la foto) Actes del centenari de la Societat Catalana de Biologia (SCB-IEC) Setmana dels Premis Octubre Espai Ciència (IEC) de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània —– Dijous 25 d’octubre a les 19.00h Cafeteria de l’Octubre CCC Bar de Ciències: “El planeta dels microbis” Us penseu que ací qui mana són els polítics o els banquers? En realitat, tothom depèn de les activitats bioquímiques dels microbis. A escala individual, sense la microbiota que ens habita, per dins i per fora, no som res. A escala planetària, la vida necessita de l’acció incansable d’una biosfera microscòpica. Definitivament, el món és governat per microbis. Amb la participació de —Ricard Amils, del Centro de Astrobiología, CSIC-INTA, Madrid —Ricard Guerrero, de la Universitat de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans —Núria Cadenes, periodista d’El Temps —— Divendres 26 d’octubre a les 19.00h Auditori Joan Plaça del Jardí Botànic de València Conferència d’Antonio Lazcano (Universidad Nacional Autónoma de México) presentat per Emili Piera i Reis Juan (periodistes) “Simbiosi i evolució: cap a una biografia científica de Lynn Margulis” Després d’haver estat rebutjat per diverses revistes científiques, en 1967 Lynn Margulis va publicar en el Journal of Theoretical Biology la seua proposta sobre l’origen endosimbiòtic de les cèl·lules eucariotes. Encara que s’ha dit que es tractava d’una idea que ja havia estat suggerida des de finals del segle XIX, la lectura detallada dels treballs on es va parlar de simbiosis i evolució abans de Margulis demostra que eren propostes que formaven part de les alternatives al darwinisme comuns en aquells temps i que, en el general, es tractava de treballs amb poc suport empíric. D’altra banda, la hipòtesi endosimbiòtica suggerida per Margulis va ser publicada en una època en la qual la molecularització de les ciències de la vida va portar a un abandó cada vegada més intens de la citologia clàssica i de la història natural. Mentre que la majoria dels biòlegs miraven cap a l’interior de les cèl·lules sota una òptica molecular, Lynn Margulis va preferir veure en sentit contrari i proposar l’origen de les cèl·lules amb nucli en un context geològic i amb prediccions específiques sobre l’evolució del metabolisme i la genètica dels precursors dels diferents components dels eucariotes. —– Dissabte 27 d’octubre de 9.00 a 14.00h Sala d’actes de l’Octubre CCC XII Matinal de l’evolució: Simbiosi i evolució —Toni Gabaldón (Centre de Regulació Genòmica, Barcelona) “Origen i evolució dels orgànuls de la cèl·lula eucariota” A diferència de les cèl·lules procariòtiques, l’eucariota mostra una gran complexitat en termes de la seua estructura subcel·lular, on diferents compartiments separats per membranes s’ocupen de processos metabòlics específics. En aquesta xerrada em centraré en aquells orgànuls eucariotes presents als principals grups eucariòtics i per als quals s’ha postulat un origen endosimbiòtic: els mitocondris i els peroxisomes. Mostraré com la investigació en genòmica comparada ens permet contrastar aquestes hipòtesis i entendre quins mecanismes evolutius van participar al seu l’origen i posterior transformació en els moderns orgànuls que coneixem. —Amparo Latorre (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València) “Simbiosi: aprenent a viure junts” Lynn Margulis generalitzà a la dècada de 1960 una teoria simbiòtica per a l’evolució cel·lular eucariòtica. Més recentment, gràcies als avanços de la genòmica, hem reconegut el protagonisme de les associacions simbiòtiques en l’evolució en general: les branques de l’arbre de la vida no sols es bifurquen, com ens va dir Darwin, sinó que també es fusionen. En ocasions, les associacions són mutualistes, com és el cas de les simbiosis de bacteris intracel·lulars en insectes. Altres vegades els papers concrets de cada membre no es coneixen encara en detall, com en la microbiota intestinal humana. En tot cas, l’estudi de les simbiosis il·lustra molt bé fins a quin punt la innovació evolutiva és també el resultat de sumar genomes. —Juli Peretó (Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva, Universitat de València i Institut d’Estudis Catalans) “Simbiogènesi i bricolatge metabòlic” La naturalesa és promíscua i l’evolució biològica, oportunista i desmanyotada. Durant l’evolució planetària el metabolisme s’ha edificat sobre l’antic, innovant amb allò a l’abast. Quan l’oxigen s’acumulà en l’atmosfera això representava no sols un risc sinó també l’oportunitat de l’expansió de les xarxes metabòliques cap a mons químics abans inexplorats. No hi ha cap dubte que l’emergència de la complexitat eucariòtica està lligada a la interacció metabòlica entre organismes diferents. Però això no representa un fet aïllat de l’evolució sinó l’exemple més conspicu d’un fenomen més general: les simbiogènesis metabòliques no han deixat mai de generar novetats evolutives i adaptacions sorprenents. Aforament limitat a 120 persones Cal inscriure’s a través de la Delegació per a la Incorporació a la Universitat de València Amb el suport de: –Societat Catalana de Biologia (IEC) i Secció de Ciències Biològiques de l’IEC –Acció Cultural del País Valencià –Octubre Centre de Cultura Contemporània –Delegació del Rector per a la Incorporació a la Universitat de València –Càtedra de Divulgació de la Ciència/Unitat de Comunicació Científica (FECyT) de la Universitat de València –Jardí Botànic de la Universitat de València –Facultat de Ciències Biològiques de la Universitat de València –Institut Cavanilles de Biodiversitat i Biologia Evolutiva de la Universitat de València –Xarxa Vives d’Universitats
