Dissabte 25 d’abril, a les 18.00h: Charles Dreyfus (França) + Maria João Floxo (Portugal) + Xavi Alcàcer (València)
Confèrencia de Charles Dreyfus sobre el moviment Fluxus. Charles Dreyfus (Suresnes, 1947). Artista plàstic, poeta i performer. Periodista especialitzat en art contemporani, corresponsal de la revista Inter (Québec). Historiador de l’art (Fluxus i segon període del segle XX). Des del 1973 ha exposat en institucions públiques com el Centre Georges Pompidou, el Museu del Temps de Besançon, el Museu Eva Berger o el Museu Erik Satie d’Honfleur. Va publicar els seus primers poemes el 1977: L’últim àtom (Collection Unfinitude), Avui he tingut tantes coses a fer que no he tingut temps de suicidar-me (EST-Samuel Tastet éd.) o Jo estimava les hipòtesis (Cahiers de Nuit). A les primeries dels 70, Dreyfus va decidir consagrar-se a la història del moviment Fluxus i devenir-ne actor. A Nova York, va conèixer George Maciunas, instigador del moviment i gràcies a ell, comença a freqüentar la companyia del pintor Barbro Östlihn i altres figures de l’art contemporani. Amb el seu amic Jean Dupuy, comparteix els interessos de l’avantguarda americana dels 70: videoart i performance, especialment. Ja en els 80, es dedicarà més a la poesia i a la performance i començarà a exposar les seues obres plàstiques en mostres individuals. Paral·lelament és redactor cap de la revista Kanal Magazine, on publica un fum textos crítics i poètics. Del 1989 al 1991 fou redactor de Doc(k)s i entre el 1992 i el 1999, president de l’associació “L’avance artistique”. Ha exposat a la galeria Lara Vincy de París, a la Biennal de Venècia (1990), a la Fira de Chicago (1996), al Kunsthalle de Düsseldorf (2000)… Les seues performances l’han portat a països com Anglaterra, Alemanya, Polònia, Hongria, Japó, Canadà, Mèxic, Lituània, Eslovàquia, Suïssa… Performance de Maria João Floxo Porto, Portugal, 1982. Llicenciada en Arts Plàstiques-Escultura, en la Facultat de Belles Arts de la Universidad do Porto. Intenta sempre aprofitar l’entorn físic i circumstancial per crear alguna cosa i extraure idees per a reutilitzar-les més tard. “L’altre” és un dels factors essencials. L’essència d’una cultura són les persones i la forma en què aquestes es relacionen, així que en quasi tot allò que fa “l’altre”, “l’entorn” i els hàbits culturals centren el seu treball. Ha participat i organitzat esdeveniments com Valetudo Artístico I, AdA festival I i II, Arte en Predicado, etc. En la seua acció, Claus en silenci, enfoca des d’una visió personal i crítica el 25 d’abril de 1974, considerat “Dia de la Llibertat” a Portugal, el dia en què es va produir la revolució contra el sistema polític salazarista, a partir de les històries que ha escoltat al respecte i de les conseqüències sobre el Portugal actual. Performance de Xavi Alcàcer Puçol, 1981. Es considera un creador interdisciplinar encara que no sap ben bé a què respon, si al seu interès pel descobriment, la hibridació i el joc o als efectes de la “palometa” que acostuma a prendre després d’esmorzar dissabte al matí a qualsevol bar de l’Horta Nord. Utilitza la pintura, fotomuntatge, instal·lació, audiovisuals i acció com a mode de transmetre missatges i provocar sensacions o reaccions a l’espectador. Membre del col·lectiu Artichaut i artista compromés, actualment la seua obra gira entorn a l’experimentació sonora i la crítica a les agressions a la cultura i tradicions del seu POBLE –en sentit ampli. La seua acció es titula Pegar cullerada. Sal, oli, tensió, humor, carn de pollastre, crítica, sarcasme, bajoqueta, tradició, reivindicació, tomaca, símbols, pebre vermell molt, història, històries, arròs, conill, política, cultura, oblits, violència, socarrat, folklore, llengua, sentiment, cullera, terra, suor, llàgrimes, reflexió, himnes, revolta, repressió, sang, ceba, fartons, temps, aigua, safrà i foc… són alguns dels ingredients que conformen l’essència de la cuina valenciana. Combina, mesura i potencia aquests i altres productes per aconseguir un bon plat d’acció. La pretensió, oferir el comensal uns plats amb eixe regust amarg que acompanya el poble valencià. Però amb la sensació saborosa que convida a millorar el nostre receptari.
