La pel·lícula sobre Txarango s’estrena a València (a l’Octubre CCC) el divendres 22 de maig.
Arriba al País Valencià Tota la vida és ara la pel·lícula que repassa al llarg de 75 minuts la vida del grup musical Txarango, des dels seus inicis l’any 2010 fins a l’actualitat. Un documental sobre la seua música i la seua forma de pensar.
La pel·lícula ha estat dirigida per Sergi Guix i realitzada per Zeba Produccions. El film s’estrena simultània a 25 ciutats dels Països Catalans.

“Recordo la sensació d’estar amagat sota aquell munt de mans nervioses abans d’assaltar un escenari. També recordo el primer concert a sobre d’un empostissat, no sabies ben bé d’on sortia però podies endevinar una força que s’anava gronxant entre el públic i l’escenari. Però on havien escoltat les cançons aquella gent? Si no hi havia cap disc!

Al cap d’un any tinc al cap un instant, l’Alguer sortint a l’escenari i jo perseguint-lo darrera seu amb la càmera, i de cop, rebre l’explosió de milers de veus cridant i sentir per primer cop aquelles pessigolles que desafien la gravetat. Tot allò s’estava fent molt gran.

«Volem donar un missatge». Quin missatge? «Volem explicar un manera d’entendre la vida» Quina? No aconseguíem saber com transmetre la seva història en imatges, però a mesura que avançàvem amb el muntatge de la pel·lícula, tot el material va començar a prendre vida, com una cançó. Com uns mots encreuats que poc a poc van deixant més escletxes per trobar la solució: No tenien res, només les seves cançons i aquelles cançons van començar a sentir-se per les places, de mica en mica van començar a créixer, es van fer grans i van passar a ser de tothom. I al final el missatge es va descobrir: Tot es pot aconseguir sense renunciar a res, tots els problemes poden ser ballats, tota la vida és ara.

Ernst Haas parlava un dia de la seva feina de fotògraf dient que «amb la càmera, assimilem una atmosfera i uns sentiments, assimilant-los, són dins nostre i els podem transmetre a tothom». En aquesta aventura que ha durat més de tres anys hi ha molta emoció viscuda, i, si una mica d’aquestes estones, d’aquestes sortides de sol, d’aquestes passejades per Barcelona o d’aquests concerts viscuts us poguessin fer un lleuger pessigolleig a l’ànima seríem immensament feliços.”