Presenta Àfrica Ramírez, editora, amb José Manuel Alcañiz, periodista i Joan Carles Martí, director del Levante EMV
El llibre pòstum de Ricard Pérez Casado (1945-2026) és, alhora, memòria personal i crònica d’un temps. L’autor evoca la descoberta iniciàtica de València de la mà de sa mare, amb la consciència viva del xiquet de Nàquera que arriba a la ciutat amb els ulls ben oberts i la boca ben tancada, per a evitar que se li omplira de cagarrites. Fou la primera i l’última vegada que es quedà callat.
El relat recorre un itinerari vital marcat pels estudis autodidactes, els treballs precaris i l’activitat política clandestina durant el franquisme, fins a l’arribada a l’alcaldia de València el 1979, en les primeres eleccions municipals democràtiques. Al llarg de tres mandats (1979-1989), liderà la transformació d’una ciutat mancada de serveis bàsics en una capital europea sempre mediterrània.
Amb ulls de xiquet i perspectiva d’historiador, reconstrueix el camí previ a convertir-se en figura pública, encara més complex pel fet de ser fill d’un pres polític i d’una dona desarrelada per la guerra, en un entorn dominat pels vencedors. La Nàquera rural, la València i el conjunt del país sota la dictadura, la Barcelona universitària, l’Alemanya de l’emigració i la Provença dels primers treballs mediterranis configuren els escenaris d’una generació que passà de la clandestinitat a la gestió institucional.
Es tracta del seu darrer llibre, conclòs poques setmanes abans del traspàs, el qual s’afegeix a una producció editorial que s’acosta a la vintena de volums.
En conjunt, l’obra ofereix no sols el retrat d’un itinerari personal, sinó també una contribució valuosa a la memòria política i urbana del País Valencià contemporani.
(Balandra)
