Fina Cardona-Bosch (València, 1957-2022) era Infinita, in-Finita, infinita Fina, com no podia ser d’una altra manera per a una dona acostumada a deambular per les galàxies, mesurar els núvols, fer ploure pigues, animar les palmeres a fer pessigolles, bullir les burletes, tancar tots els petons dins d’una bossa, comptar les síl·labes de la consciència o explicar-nos que abans que Lou Reed caminara pel costat salvatge, Ausiàs March feia anys que havia transitat camins dubtosos per la mar.
Fina Cardona-Bosch va ser la primera dona de la Generació dels 70 que, al País Valencià, es va incorporar a la poesia catalana. Però, com diu Ivan Garcia Moreno, als anys 90 va canviar el vers pel frame, i va desenvolupar una intensa carrera com a agitadora cultural, directora de programes de ràdio i televisió i articulista en diferents revistes i diaris.
Infinita. Unes lletres per a Fina Cardona-Bosch intenta ser un homenatge a una persona tan inabastable, iconoclasta i polièdrica. Dividit en tres parts, en la primera Pere Císcar ofereix una aproximació a la seua obra literària, mentre que en la segona Artur Heras, Toni Mollà, Marisa Bolta, Carles Gámez, Vicent Sanchis, Isabel Robles, Vicent Garcia Devís, Fúlvia Nicolàs, Rafa Cervera, Rafa Xambó, Salvador Jàfer, Salvador Vendrell, Àngels Gregori, José Maria Azkárraga, Carme Trescolí, Ivan Garcia Moreno, Tona Català i Manolo Gil tracen diferents perfils de l’autora infinita. En l’última part del llibre es recuperen textos que Vicent Andrés Estellés, Maria del Mar Bonet, Josep Piera, Amparo Panadero i Enrique Cardona-Bosch dedicaren a la poeta de Plouen pigues. El llibre es tanca amb una llista de cançons que formaren part de la banda sonora de la seua vida.
