A càrrec dels traductors Joan Navarro i Octavi Monsonís i de l’escriptora Begonya Mezquita.
“Aquests vint poemes d’amor escrits a finals dels anys vint del segle passat i publicats durant els anys setanta, dues dècades després de la mort del poeta, són textos que no volen signes de puntuació, que troben l’ordre estable de la sintaxi en les onomatopeies i els monosíl·labs incisius, signes gràfics a la manera de línies horitzontals d’un quadre simètric. Traduïts per Joan Navarro i Octavi Monsonís, són pura joia verbal que no costa de relacionar amb la veu avantguardista de Papasseit, esperit capdavanter, sempre prest en el combat amorós.” (Begonya Mezquita)
