Amb l’autor acompanyat per Manel Rodríguez-Castelló, poeta i prologuista del llibre.
Ni l’agnus Hominis ni «una veu que crida en el desert», ni temps d’advent ni pentecosta, doncs. Aquests apunts del carner són el desfici d’anotar un νόος, una ment, i de refrenar-li la inclinació a la dissipació psíquica: anímica. Poca cosa més. O sí. Que pot ser que de vegades «El monjo negre», de Txékhov, li faça la gara-gara amb capcioses tautologies: “—Pensa el que vulguis —va dir el monjo, i va fer un somriure discret—. Existeixo en la teva imaginació, i la teva imaginació forma part de la natura; per tant, existeixo en la natura. […] Amic meu, les persones sanes i normals són únicament els mediocres, gent del ramat”.