Amb l’autor acompanyat per Pere Císcar.
Josep Manuel Esteve (Algemesí, 1968) presenta en aquest tercer any de pandèmia i primer de guerra allò que escrigué des que començà el nou mil·lenni. Una gramàtica fluïda en temps líquids, com diu Zygmunt Bauman, que potser vos arribe com una denúncia de la destrucció del sentit i del malson orwellià acomplert. Una reivindicació més de la subversió callada i incruenta de les paraules. Tant se val si són sobre un mur, un barandat descrostat, el paper imprés o l’omnipresent pantalla que ens vigila. Hi ha, a més, unes il·lustracions fotogràfiques que acompanyen paisatges vitals de la seua existència.
(Círculo Rojo)
