Als territoris de la Mediterrània occidental hi ha diferents models festius relacionats amb la figura del “moro”. Les festes meridionals valencianes de moros i cristians, l’entramoro i las relaciones de les comarques de la Plana d’Utiel i els Serrans, els balls amb parlaments que s’estenen pel nord castellonenc, l’Aragó i la Catalunya Nova, les morisques i les llegendes dramatitzades del Pirineu, els simulacres de batalles i els balls de moretons de Mallorca són les principals famílies festives. A més, bé per les festes de Corpus o bé per les festes majors d’arreu del territori catalanoparlant, des de Perpinyà fins a Guardamar i des de Fraga fins a l’Alguer, la presència de dansaires, cavallets, gegants i nans vestits a la turca és extensa. L’exposició Ballar el moro explica la mescla d’elements polítics, religiosos, toponímics, ètnics, socials i culturals que ha confluït en un ventall d’imatges al·legòriques sobre el moro que oscil·len entre la realitat i la llegenda, entre la maurofòbia i la maurofília, entre la història i el mite… Aquesta mostra és un viatge a la història, la mítica i el folklore que envolta l’univers festiu de moros i cristians.
Ballar el Moro és una producció del Museu Etnològic de Barcelona i l’ Associació Cultural Joan Amades, en col·laboració amb el Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, Diputació de Tarragona. Amb el suport de Cases de la Festa , Ajuntament de Barcelona.
Comissariat, investigació i textos: Raül Sanchis Francés.
