El llegat de Ricard Roso continua inspirant la investigació sobre arquitectura i patrimoni cultural
L’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) ha acollit dues cites que han convertit l’espai en un punt de trobada entre la universitat, el patrimoni cultural i la societat. D’una banda, la inauguració de l’exposició dels treballs premiats i seleccionats en la segona edició del Premi Ricard Roso d’Arquitectura i Patrimoni Cultural; de l’altra, el lliurament dels guardons corresponents a la tercera convocatòria, que confirma la consolidació la iniciativa impulsada per Acció Cultural del País Valencià (ACPV).
Més que un premi acadèmic, el Premi Ricard Roso s’ha convertit en una plataforma per donar visibilitat a les investigacions més innovadores sobre patrimoni arquitectònic, urbanístic, paisatgístic i industrial elaborades en llengua catalana des de les universitats dels Països Catalans.
Un homenatge a una figura clau de l’activisme cultural
El guardó porta el nom de Ricard Roso i Garcia (1938-2022), arquitecte, professor de la Universitat Politècnica de València, membre fundador d’ACPV i una de les persones que més intensament va treballar per la defensa de la llengua, la cultura i el patrimoni del país.
La seua trajectòria professional sempre va anar acompanyada d’un ferm compromís cívic i cultural. Per això, el premi no només reconeix l’excel·lència acadèmica, sinó que també reivindica una manera d’entendre el patrimoni cultural com un bé col·lectiu que cal estudiar, conservar i transmetre a les generacions futures.
Una exposició que dona protagonisme a la recerca universitària
L’exposició inaugurada a l’OCCC ha reunit una selecció dels projectes premiats i distingits pel jurat en la convocatòria de 2025, oferint al públic una mostra de la qualitat de la investigació que es desenvolupa als estudis d’arquitectura.
En aquella segona edició es van presentar 19 treballs procedents de diverses escoles d’arquitectura del País Valencià i Catalunya. El premi al millor Treball de Fi de Grau va correspondre a Silvia Sierra Maestro (ETSAB-UPC), pel seu estudi sobre l’evolució dels habitatges de l’Eixample de Barcelona, mentre que els accèssits van reconéixer els treballs de Paula Santamans Rodríguez i Clara Sabina Martínez Saraguayo.
En la categoria de Treball de Fi de Màster, el jurat va concedir el premi ex aequo als projectes de Raquel Just Nat i María Montané García, dedicat a la restauració de la pedrera de Can Rovira, i de Francesc Boscà Benavent, centrat en la Via Verda d’Ojos Negros. El treball de Xavier Arés Marín va obtenir un accèssit.
La mostra ha permés acostar aquestes investigacions al públic i demostrar com els treballs de fi d’estudis poden aportar noves eines per comprendre i intervenir sobre el patrimoni des d’una perspectiva contemporània.
La tercera edició confirma el creixement del Premi Ricard Roso
La clausura de l’exposició va coincidir amb el lliurament dels premis de la tercera edició, després que el jurat fera públic el seu veredicte el passat 1 de juny.
La convocatòria de 2026 ha registrat un notable increment de participació respecte a l’any anterior. En total s’hi han presentat 31 treballs, 20 de Treball de Fi de Grau i 11 de Treball de Fi de Màster, procedents d’universitats del País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Una xifra que evidencia l’interés creixent per una iniciativa que ja és un referent en la promoció de la investigació universitària sobre patrimoni cultural en llengua catalana.
El jurat ha estat presidit per Anna Oliver Borràs, presidenta d’ACPV, i integrat per les professores i professors Irene Civera Balaguer, José Luis Baró Zarzo i Vicent Cassany Llopis, amb José María Bullón Torres, coordinador del Premi, com a secretari.
Els treballs guardonats
En la categoria de Treball de Fi de Grau, el premi ha estat concedit a Anna Clivillé Cabré (ETSAB-UPC) pel treball Atles d’espais escènics reusencs: Ciutat, arquitectura i el fet teatral, una investigació que estudia la influència dels espais escènics en la configuració urbana de Reus des d’una perspectiva arquitectònica, històrica i social.
El jurat també ha concedit dos accèssits a Núria Cervera Ferrer (Universitat Politècnica de València), pel treball Principis de sostenibilitat en l’arquitectura vernacla de la Marina: el riurau, i a Àngela Amer Moyà (Universitat Politècnica de Catalunya), autora de Tècniques de restauració de voltes de maó de pla: el cas de Cal Fideuer.
En la categoria de Treball de Fi de Màster, l’accèssit ha estat per a Elena Bodoque Font (Universitat Politècnica de València), gràcies al treball Estudis previs i intervenció arquitectònica en un edifici residencial d’origen medieval a Ciutat Vella de Barcelona.
El premi principal s’ha concedit ex aequo a Jordi Canela Rion (Universitat Rovira i Virgili), pel projecte Cosir amb les arrels. L’herència del tèxtil al riu Gaià, i a Júlia Salvador i Berta Riba (Universitat Politècnica de Catalunya), autores del treball Cabal que val. Recuperació i aprofitament termodinàmic de les mines d’aigua d’Arenys de Mar.
Arquitectura, patrimoni i llengua: els tres pilars del premi
El Premi Ricard Roso va més enllà del reconeixement als millors treballs acadèmics. La seua finalitat és impulsar la investigació sobre el patrimoni arquitectònic i cultural dels Països Catalans i fomentar l’ús del català com a llengua de producció científica en l’àmbit universitari.
En només tres edicions, el premi ha aconseguit crear una xarxa de joves investigadores que comparteixen una mateixa voluntat: entendre el patrimoni com una eina per interpretar el territori, preservar la memòria col·lectiva i construir un futur més sostenible.
L’exposició dels treballs premiats i el lliurament dels nous guardons representen, així, dues cares d’un mateix projecte: donar continuïtat al llegat de Ricard Roso mitjançant el suport a una investigació rigorosa, compromesa amb la cultura i oberta als reptes del patrimoni contemporani.
