Exposició del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València.
Obres de Sofía Alemán Arozena, Julio Olmo Escribano, Alicia Palacios Ferri, Gabriela Rivera Lucero, Alejandrx Robaina i Esti Taboada.

Gabriela Rivera: Bestiario de Féminas

Bestiario de Féminas és una proposta d’autoretrats en els quals Gabriela Rivera Lucero dona vida a diverses criatures i crea un catàleg d’animals, reals o fantàstics, que es corresponen amb els termes despectius amb els quals es menysprea a la dona en el llenguatge quotidià, com a “perra”, “zorra”, “víbora”, “cerdà”, etc. Les màscares que fa servir són manufacturades per la mateixa artista utilitzant pells i vísceres d’animals com pollastre, porc, peix, etc. Aquestes desfetes de la indústria alimentària són cosides, brodades o engrapades per a, posteriorment, ser fotografiades, utilitzant l’autora el seu propi cos com a suport

L’obra al·ludeix als imaginaris que figuren en els bestiaris medievals, que servien a manera de catàleg i investigació de criatures presents en la naturalesa, amb la finalitat de deixar un ensenyament i presentar un discurs moralitzador mitjançant aquestes visualitats monstruoses. Aquest projecte busca reinterpretar aquest origen, subvertir el seu contingut i, paradoxalment, mantindre la seua forma, traduint-lo al mitjà fotogràfic i audiovisual per a instal·lar una crítica sobre com la societat estigmatitza a les dones mitjançant el llenguatge oral, escrit i visual, vinculats amb l’animalitat i amb la finalitat de degradar a totes dues espècies. La materialitat de les màscares, al·ludeixen, també, a una crítica al sistema de producció i consum d’animals.

Sofia Alemán: Director’s Cut

En Director’s Cut, Sofia Alemán Arozena fa una proposta amb la qual, a través del territori, planteja un exercici d’anàlisi autoreferencial del propi mitjà fotogràfic, en el qual l’espai i el cos exerceixen com a eixos discursius: l’espai ocupat pel cos; el cos com a creador de paisatge, tot a través de la mirada i del propi acte de fotografiar.

El paisatge és un constructe; està lligat a una sèrie d’arguments culturals i intel·lectuals que venen a reflexionar sobre “allò que es veu” quan es mira un territori. El paisatge es genera en tant que la mirada el construeix. I la mirada és activada pel desig de mirar.

“Voluntat d’internar-se. Mà i matxet, mà i gerro. Recol·lecció. Tall i clivell. L’àmfora esdevé muntanya i el bosc comença en un pàrquing. Tot és qüestió de temps.”