Exposició del Màster en Fotografia, Art i Tècnica de la Universitat Politècnica de València.
Obres de Sofía Alemán Arozena, Julio Olmo Escribano, Alicia Palacios Ferri, Gabriela Rivera Lucero, Alejandrx Robaina i Esti Taboada.

Alejandrx Robaina: Informe de camarera

En Informe de camarera, Alejandrx Robaina fa un treball de recuperació d’arxiu familiar que s’inicia amb la troballa després de la mort del seu pare d’una sèrie d’àlbum fotogràfics. Les fotografies recuperades registren l’àmbit laboral de les cambreres de pis a Canàries; treballadores dels hotels turístics, entre les quals apareix la seua mare i altres companyes de treball, en imatges datades en la dècada dels 70 i 80. Posteriorment, Alejandrx ha anat ampliant la investigació amb fotografies personals d’altres cambreres, en un projecte que encara està en desenvolupament.

Amb tot això, l’autor conjuga la recuperació d’arxiu de l’àmbit familiar amb la reivindicació de les condicions laborals de les cambreres de pis i les males pràctiques a què són sotmeses, que coneix de primera mà, ja que han afectat tant la seua mare com a altres dones de la seua família. Així, aquesta sèrie assumeix la sentència que afirma que el “personal és polític” i viceversa. Per a això, Alejandrx, a partir de la imatge 9 de l’arxiu, descompon la fotografia i la fragmenta per a crear un registre de les persones i l’espai que en ella apareix per a referenciar altres entrades de l’arxiu que posseeixen eixes mateixes dades. D’aquesta manera, l’autor crea una base de dades de qüestions relatives a les vivències personals d’aquestes dones, travessades per la sobrecàrrega laboral d’aquestes treballadores. En les seues pròpies paraules, “el projecte s’acosta a una pràctica d’arxiu usant el verb en present de l’indicatiu: jo arxive, nosaltres arxivem” per a parlar de “dones que han alçat amb els seus propis cossos una indústria; la indústria turística”.

Julio Olmo: El lluent: canvis i ferides

Aquest projecte pretén aportar una mirada personal i alternativa sobre el Parc Natural de la Devesa del Saler i de l’Albufera de València. Un territori en el qual s’han succeït transformacions i intervencions que han produït un gran deteriorament mediambiental, entre d’altres, una reducció de l’extensió del llac d’un 80% des del segle XVIII. Aquesta reducció ha estat causada, d’una banda, pel seu aterrament per a dedicar-lo al conreu d’arròs i, per l’altra, per l’ocupació impròpia del sòl i la seua urbanització.

El lluent és el terme emprat tradicionalment per descriure el reflex de la llum solar sobre la làmina d’aigua formada pel llac i els camps d’arròs limítrofs en llurs fases d’inundació; moment en el qual es podria contemplar l’extensió original de l’Albufera, si l’observàrem des d’un lloc en alt.

El recorregut de l’autor per aquest paratge, protegit des del 1986, comporta inevitablement la pregunta de si estem contemplant un paisatge natural o un paisatge transformat per l’acció humana. Així, Julio Olmo analitza visualment l’Albufera com a paisatge, però també com a cultura i com a memòria, i assenyala aquells elements, tant els presents com els absents, que configuren les seues claus d’identificació i simbolització: fites, tancats, motes, sequers, goles i redolins, entre d’altres. Són els signes de les transformacions esdevingudes sobre un territori on les mallades, el saladar, la màquia, les mates i el ullals eren i són -cada volta menys- els components característics d’aquest paisatge natural.

L’estructura visual de la sèrie s’organitza al voltant de quatre blocs temàtics, dels quals se’n mostra una petita selecció. “Rastres” interpel·la els observadors sobre el concepte de paisatge com a naturalesa primigènia i com a intervenció humana. “Contrastos” es concep com a díptics que tracten de suscitar preguntes sobre la relació existent entre les dues fotografies. “Cicles”, que no s’inclou a l’exposició, són políptics que mostren els canvis del paisatge provocats pels cicles del conreu d’arròs. I “Fragments” mostra l’alteració en el paisatge dels tres espais del Parc Natural: estany, restinga i marjal, en fotografies panoràmiques fragmentades en tres suports.