Orquestres i Llibertat: 40 anys de Plateria

Orquestres i Llibertat: 40 anys de Plateria

Exposició a l’Octubre CCC del 6 al 31 de març

Orquestra Plateria a la Mercè 2009

L’Orquestra Plateria es retira després de 40 anys en actiu, tot i que la seua actual gira d’acomiadament durarà encara prou de temps i certifica que estan en plena forma.. Els seus orígens es remunten al 31 de desembre de 1974, quan es va crear per a una única i irrepetible actuació al Zeleste del carrer Plateria (ara Argenteria) de Barcelona, a partir d’una idea dels cantautors Jaume Sisa, Gato Pérez i Albert Batiste, recolzada per Rafel Moll i Víctor Jou de Zeleste.

Es tractava de muntar, per a la festa de cap d’any, una orquestra que interpretés la música que sentien de petits, als anys 40 i 50 (Machín, Bonet de San Pedro, Juanito Segarra, Sepúlveda, Carosone, Pérez Prado…)  i també la que havia marcat la seua primera joventut (Teen Tops, Los Llopis, Los Sirex, Los Salvajes…)

L’impacte d’aquella actuació –ambientada i decorada per la gent del Rrollo Enmascarado (Pepichek, Farri, Mariscal, Montesol etc.)– va generar una gran demanda d’actuacions en tot tipus de festes populars, actes reivindicatius i manifestacions d’avantguarda. Cal destacar en aquesta primera etapa les seves actuacions a les tres primeres edicions del festival “Canet Rock”, la seva participació en el film del mateix títol dirigit per Francesc Bellmunt i la col·laboració en el revolucionari muntatge de “Don Juan Tenorio” que va posar en escena l’A.T.E. a l’antic mercat del Born.

Plateria primer disc

Primer disc de la Plateria (1978) amb temes com “L’home dibuixat”, “Corazón loco”, “Camarera de mi amor” o “Me voy pal pueblo”

El 1978, la Plateria grava el seu primer disc per a Edigsa amb tota la gent que havia col·laborat fins llavors amb l’Orquestra, com Jaume Sisa (Ricardo Solfa), Jordi Batiste (Rocky Muntanyola), La Voss del Trópico, etc., convertint la cançó “Camarera de mi amor” en una mena d’himne lúdic de les noves festes democràtiques.

En aquest mateix any es realitzen una sèrie d’actuacions al Saló Diana de Barcelona, un vell cinema recuperat per la Assemblea de Treballadors del Espectacle, que consagren oficialment a l’Orquestra Plateria davant la modernitat barcelonina representada pel, desgraciadament desaparegut, pintor Ocaña. El festival organitzat per l’agència Cabra per presentar els seus artistes (Oriol Tramvia, Sisa, Companyia Elèctrica Dharma i Orquestra Plateria, va omplir a rebentar el Palau d’Esports de Barcelona)

Entre el 78 i el 79, i després que una significativa part del grup el deixés, Manel Joseph “El Trilla” ha estat fins ara el pont que ha comunicat l’esperit primigeni de l’Orquestra amb les inquietuds dels nous músics.

Plateria segon disc

Segon LP de la Plateria (1980) amb cançons com “Pedro Navaja”, “Amparito Roca” i “Mambo núm. 8”

Amb l’edició del segon LP que inclou la cançó “Pedro Navaja” obté un disc d’or i una gran difusió per tot l’estat espanyol. Des de llavors la Plateria ha estat un referent ineludible de la salsa i la música de ball en el nostre país.
Els testimonis d’aquells dies ens diuen: «Allò va ser una explosió, una festa d’alegria i llibertat, entusiasme per tot arreu… El ritme va lligadíssim a la llibertat, a les coses maques… Era una cosa que no s’havia fet mai…, un xoc per als catalanets… L’escenari ballava i feia ballar…, les places eren de la gent…» Es recreava allò dels avis, allò camp, ara en mans de les orquestres de «peluts», que feien omplir els envelats. Aquestes orquestres recollien i alimentaven els sentiments populars. Es reinventaven les cercaviles, el carrer tornava a ser de la gent.
Caricatura de Xavier Cugat
“El ritmo de la Orquestra Plateria es el más auténtico tropical y verdadero” (Xavier Cugat, 1983)
L’Orquestra Plateria va ser la primera, el detonant d’una època. Va ser una expressió del moment social i al mateix temps hi va influir. Al cap d’un temps van néixer un munt d’orquestres de múltiples personalitats –incloent-hi la participació valenciana dels germans Esteve de Catarroja o de Josito i la Salsa Guai— però totes reinventaven la festa del ball. Ara fa quaranta anys del naixement de l’Orquestra Plateria i això guia l’exposició Orquestres i Llibertat. 40 anys de Plateria.
La documentació dels fets i dels moments que presenta aquesta mostra ha estat obtinguda entrevistant diversos testimonis significatius: els mateixos implicats en la creació o el management de les orquestres.
L’exposició que presentem a l’Octubre CCC ha estat produïda pel Museu Etnològic de Barcelona i s’ha basat principalment en els testimonis dels entrevistats i en els arxius de Manel Joseph (Orquesta Plateria) i de Toni Palacín (Orquestrina Sardineta, La Bomba, La Clandestina, El Drac, Can Boter).
Orquestrina Sardineta - 1978
L’Oquestrina Sardineta el 1978

(text elaborat a partir de la documentació facilitada per l’Orquestra Plateria / Imatges: arxius de la Plateria, Manel Joseph i Toni Palacín)

AMB EL SUPORT DE