Enguany fa cent anys que naixia, a Lleida, Josep Vallverdú. Conegut sobretot com a escriptor de ficcions per a infants i joves, amb títols que s’han reeditat sovint i que s’han traduït a diverses llengües, potser encara no hem estat prou atents a tots els gèneres que ha treballat, raó per la qual és que tota la seva obra, que ha estat desplegada de manera unitària, però ramificada en àmbits diversos, no l’hem analitzada des d’una perspectiva global.
De tot aquest seu conjunt d’obra infantil i juvenil, com el gènere que més força tenia per al restabliment de la cultura catalana, és del que en rep més reconeixements tant per les seves característiques literàries com socials i culturals, i al costat de Josep M. Folch i Torres serà considerat un dels escriptors més prolífics. La seva popularitat en aquest gènere ha tingut una gran transcendència i ha influït de manera decisiva en generacions i generacions de lectors. Però si és cert que ha estat a través d’aquesta literatura que ha consolidat la seva vocació d’escriptor, no ho és menys, de cert, que aquest encasellament potser ha estat un impediment perquè la resta de la seva d’obra rebés més atenció de la crítica.
Josep Vallverdú s’ha volgut, també, activista cultural, i, alhora que s’anava explicant a si mateix a través dels llibres personals, s’anava construint una figura pública, amb presència ininterrompuda encara fins avui, a la premsa i en publicacions seriades en articles d’opinió cultural i política. I aquest seu avui també és dedicat a la poesia, amb títols nous, com Atresorat silenci, i un altre poemari, encara inèdit, però a punt. Tot al llarg d’enguany, de l’escriptor incansable que és Vallverdú en llegirem un quart volum de memòries i, encara, un cinquè que tracta exclusivament la seva relació amb la llengua, una novel·la negra i la poesia completa.
—
Comissariat: Carme Vidalhuguet
Una producció de la Institució de les Lletres Catalanes, amb la col·laboració del Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya.
