Inauguració: dijous 4 de juny a les 20.00h
Aquesta exposició forma part del projecte Cartografies Sensibles El dimarts 2 de juny a les 20.00h, Joaquín Jara, Rosa Rodríguez i Eugenia García participaran en la conversa “Cartografies Sensibles: la pell del paisatge” a l’Institut Français de València (c/ Moro Zeit, 6) Col·labora: Institut Français de València.
Convertir el nostre gest en forma. Deixar traça. Moltes vegades ens enfrontem a l’espai com un afora, com un escenari o un document en blanc, pel qual podem transitar i deixar els nostres residus com si fóra simplement un dret. Molt poques vegades pensem el nostre pas com una invasió. Però, ¿per què no plantejar-nos la creació com una construcció de percepcions més que d’artefactes? Arribar a les coses per sedimentació. Arribar a la forma en lloc de llençar-la a l’espai.
En les intervencions en el medi natural que realitzen Rosa Rodríguez i Joaquín Jara hi ha una escolta pregona dels temps de la matèria. Per això, si bé dels seus treballs queden com a “coses” només alguns fragments, en les vores d’aquests es poden reconèixer les densitats de l’espai on prengueren forma. En ells hi ha més d’un faedor, n’hi ha molts. El “ductus” no l’imposen les mans, la inscripció de l’obra en l’espai és més bé una conversació afectiva on la frase que comença el gest de l’artista la continuen els elements, els altres sers. Els materials exerciten un devenir invers, són matèria retornada al seu ambient.
rostre paisatge Rostre i paisatge coincideixen en la mirada. La mirada és la superfície on ambdós es toquen i també on es superposen. Les qualitats de la mirada són, al remat, les que defineixen les distàncies i la forma de l’espai. El paisatge és sempre un punt de vista i moltes vegades l’associem a una imatge plana i extensa que ens enfronta; una imatge que es percep externa i que si no prestem atenció ens condueix a una mirada de turistes, estereotipada i distreta. Però un punt de vista també pot ser un punt de presència, el que reconeix el paisatge en l’entorn, en les imatges que no arriben a l’ull sinó a la pell. La consciència del cos com un punt zero de les distàncies. La consciència del cos com una dimensió inversa i íntima del paisatge. La consciència del cos com a fricció continuada i per la qual la percepció pot generar espai. En les peces de Rosa Rodríguez i Joaquín Jara hi ha un silenci d’intimitat protegida. Són obres que es deixen veure però que no es mostren. Per a ser llegides és necessari recuperar en la mirada l’afecte del temps.
[text d’Eugenia García Sottile]
Mostra produïda per l’Octubre CCC
Curadora: Eugenia García Sottile
