Dijous 15 de desembre, a les 19.30h: tertúlia amb Rafa Xambó i Rafael Estrada
Tertúlia amb Rafa Xambó i Rafael Estrada Rafa Xambó (Algemesí, 1954) és un músic i sociòleg valencià. La seua trajectòria musical comença a la dècada dels 70, molt vinculat a la Nova Cançó, amb un repertori de cançons reivindicatives i interpretades en valencià. En 1974 va guanyar el Primer Premi del Festival de Noves Veus (Sabadell) i en 1992 coprodueix un disc del català Bustamante (“Ciutat Magnètica”) interpretant una versió de Lou Reed i col·laborant en altres cançons com a lletrista. Després d’un temps, Xambó reprèn la seua activitat musical amb nou repertori i acompanyat d’un grup de musics anomenats La Fusteria (Àlvar Carpi i Carles Carrasco, a la qual s’afegirien posteriorment Josep Maravilla i Bernat Pellicer), amb qui grava tres discos el 2002, 2003 i 2006. A l’estiu del 2002 donaren a conèixer el seu primer disc “7 acústics” (PM produccions) que va tenir molt bona acollida entre el públic i la crítica. El disc va ser triat per la crítica com un dels millors discos de cançó d’autor de l’any 2002, i va quedar quart en la selecció de la revista Enderrock. L’any 2003, va treure “Dies oberts” (Cambra Records) disc que combinava les cançons que Xambó havia creat en els darrers anys, des què es va reincorporar a la música, amb unes poques cançons dels anys 70, algun homenatge i alguna versió. Dos anys mes tard Xambó comença a treballar en “Cançons de la memòria trista”, junt a Albert Ortega, una tasca que s’allarga durant l’estiu i la tardor de 2005 i mesclat als Estudis Millenia per Vicent Sabater a febrer del 2006. Ha estat guardonat amb el premi a la millor disc de cançó d’autor als premis Ovidi Montllor de 2007. El darrer disc, “Andanes” (2010) és un treball més intimista i menys reivindicatiu, gestat a l’estada a la ciutat escocesa de Glasgow de l’autor. L’ha promocionat amb dos videoclips, que han funcionat a mode de singles: “Cap a casa” i “A Glasgow”, cançó que va resultar premiada amb el Premi Ovidi Montllor a la millor lletra a l’edició de 2010 dels premis de la música en valencià. L’àlbum al complet també va rebre el reconeixement com a millor disc a la categoria de cançó d’autor. (extret del seu article a la Viquipèdia) Rafael Estrada va nàixer a Castelló de la Ribera l’any 1958. De menut va formar part de la Banda Lira Castellonera del seu poble, i ja com a estudiant becat de les Universitats Laborals (Xest i Gijón) dels anys 70 va ser membre de diverses agrupacions corals i va participar en recitals poètics i de cançó. Al llarg de la seua trajectòria creativa ha rebut premis poètics i de narrativa i ha col·laborat en periòdics i publicacions de caire cultural. Va treballar a diversos oficis fins que des del 1985 comença a treballar com a mestre de primària, exercint cinc anys a València i actualment a Xàtiva. Des del 1991 fins al 1999 va ser regidor de Cultura al seu poble. El 1997 va publicar “D’un cor de pas, la veu”, acompanyat d’una cinta casset; llibre que obtingué una bona acollida i que li va permetre de realitzar tot un seguit de recitals pel País Valencià. Aquell any va actuar al 1r.Cicle de Cantautors celebrat a Burjassot on actuaren gent de renom com Llach, Labordeta, Pi de la Serra,etc…L’any 1998 va gunayar el VII Premi de Poesia Francesc Bru, de Canals, amb el treball “Terra de tendresa”, poemari editat per 7 i mig el 2001. Al llarg del 2003 veu la llum el treball discogràfic “Amagats racons”, editat per PM Produccions del cantautor Paco Muñoz i que va presentar a diversos mitjans de comunicació: Discomoder (ràdio), Arrels (Canal 9)… rebent menció a diverses publicacions com Lletres, Serra d’Or, La intro…Durant el 2005 participa en la gira de presentació de “Dolça dolçaina”, del xirimiter Emili Someño. L’any 2007 publica “Entre amics” (PM Produccions), un disc més intimista que l’anterior i on col·laboren Efren López, Pau Cháfer i Paco Muñoz. Durant el mateix any guanya el Premi Ausiàs March de poesia de Castelló de la Ribera, amb el treball “Reminiscències d’amor i joia”, que publica el 2008, i que inclou un cd amb quatre cançons.Aquest mateix any guanya el Premi de poesia Antoni Ferrer, organitzat per l’associació cultural La Garrofera, de l’Alcúdia de Crespins, amb el treball “Confidències”.El 2010, Pep Gimeno ‘Botifarra’ li presenta “Maig” (Vaso Music) al seu poble. Aquest disc és un homenatge particular als significats del Maig, un cant a la relació positiva amb la natura i a les reivindicacions socials contra les opressions del capitalisme neoliberal, per tal d’anar construint un altre món possible i necessari, més just i més digne.
