Amb l’autor acompanyat per Antoni Furió, catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de València i per Vicent Olmos, editor.
En aquest llibre Josep Picó tracta de rememorar una vivència personal limitada pel temps (1968-1971) i per la mirada de l’observador, que abasta el coneixement físic de la ciutat, referències històriques de la seua riquesa artística i vivències polítiques i culturals que foren molt intenses en aquells anys, quan Itàlia travessava per grans conflictes socials alhora que exhibia una creativitat que s’estenia des del cinema fins a les arts, la literatura i el món editorial. Un panorama d’activitat democràtica que contrastava radicalment amb l’atmosfera grisa i esmorteïda que es respirava en la repressora dictadura espanyola.
(Afers)