Amb l’autor acompanyat per Carme Gregori, Enric Estrela, Rafael Roca, Vicent Baydal i Gustau Muñoz.
L’obra aborda l’enfrontament polític entre aquests dos líders del conservadorisme i del republicanisme valencians, respectivament, de la darrera dècada del segle XIX, sobretot a propòsit de la guerra de Cuba (1895-1898). El primer justificà les exempcions al servei militar que es podia permetre la minoria benestant i, amb aquest propòsit, compongué Cartes de soldat i Pro Pàtria. El segon reivindicà el servei militar universal i instrumentalitzà la desastrosa gestió de la guerra colonial per a difondre els seus ideals republicans. Aquest enfrontament tingué alhora el seu correlat en l’àmbit de la literatura: mentre Llorente apostà per la recuperació del valencià com a llengua literària, per bé que limitada a la poesia bàsicament per consideracions polítiques, Blasco Ibáñez reeixí a convertir-se en un novel·lista famós en castellà, gràcies a un popular cicle de narracions de temàtica valenciana. Alhora, aquest qüestionà la viabilitat del valencià com a llengua literària, especialment per a la prosa, en consonància amb l’ofensiva de la intel·lectualitat espanyola contra el conreu de les llengües de l’estat diferents al castellà.
