Dimarts 21 d’abril a les 19.00h. Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, de Joan Fuster. A càrrec d’Agustí Colomer i Santi Vallés
Presentació del llibre: Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern, de Joan Fuster. La bona nova a Maria, de Paul Claudel, traducció i adaptació de Joan Fuster. Introducció de Francesc Pérez i Moragón. Edició a cura de Santi Vallés Casanoves i Francesc Pérez Moragón Col·lecció Rent núm. 14, Editorial Denes. Hi intervendran: —Agustí Colomer, director de la col·lecció Rent (editorial Denes). —Santi Vallés, curador de l’edició. Sueca, octubre de 1952. Les festes de la coronació de la Mare de Déu de Sales propicien una fita en la dignificació del teatre valencià de la postguerra: la representació a la placeta Fonda de la ciutat de L’Annonce faite à Marie, de Paul Claudel, pel Teatro de Cámara de la localitat. Francesc de Paula Burguera dirigeix el muntatge i Joan Fuster és l’autor de la traducció, titulada La bona nova a Maria. De la mà d’aquests dos jóvens valencianistes, que encara no havien fet la trentena, un públic heterogeni i popular pogué sentir en la seua pròpia llengua l’obra més significativa d’un dels grans escriptors francesos contemporanis. Alhora, la convocatòria d’uns jocs florals per a festejar l’efemèride estimula Joan Fuster a redactar l’estudi Les idees religioses i l’existencialisme en el teatre modern. Un text, però, que finalment no presentarà al certamen. L’escriptor confronta en aquest assaig les idees d’alguns autors de teatre religiós, cadascun dels quals representava alguna tendència distinta —Claudel, Shaw o Eliot—, i aquella literatura que posava damunt l’escenari les idees pròpies del corrent existencialista, igualment diversificat en dues perspectives tan separades com les de Sartre i Camus. Tots ells, però, participen d’allò que hom anomena «literatura de la condició humana». De les vicissituds d’aquests dos textos inèdits i del marc social angoixós i capritxós de censura prèvia que envoltà aquestes iniciatives de Joan Fuster, dóna compte l’estudi introductori de Francesc Pérez i Moragón que acompanya aquesta edició.
