Edició bilingüe basc – català. Traducció al català de Manel Rodríguez-Castelló.
Una escriptura tibant, diríem, al punt de la vivència i l’oralitat que la condueix, capaç d’albergar l’embalum –també tibant– de pensament i acció, creant (re-creant) un substrat lingüístic, cognitiu i intuïtiu que anirà creixent i nodrint-se al llarg del temps. Un humus per a si mateixa i per a l’ésser amb qui es comparteix, aquell que llig i que crea, alhora, un altre fossat d’abonament. Un continu generar que es transvasa en el flux creació-mort i que constitueix l’esfera grandiosa de la vida i d’allò que l’anomena: il·luminar-consumir-se. «L’artista és la terra, partera, que ho il·lumina tot», diria Tsvietàieva.
La poesia de Tere Irastortza funciona com una turbina que aprofita la força motriu del dolor, de la fam, de la mort o de l’amor per a oferir un cos poètic atent al tumult que és el món.
