Amb l’autora acompanyada per Imma López Pavia.
«En aquest poemari trobem poesia dins la poesia i té la mateixa finalitat que el mirall de Velázquez al quadre de «Les Menines», aprofundir fins a l’infinit i aportar llum. Usant aquesta tècnica, la poeta fa de la seva tasca una comesa plaent, irrenunciable i responsable i, també, fa que el seu ofici sigui una benedicció per qui és triat per ell, un desig per als no elegits i un goig pels qui en podem palpar els resultats i assaborir-los, sentint-nos inclosos en totes les crides, les reivindicatives, les de reconeixement i les que conviden a sentir» [Nati Soler / Lletres Bàrbares]
(Témenos)






