Dimecres 25 de gener a les 19h: conferència sobre el Premi Nobel de Literatura concedit a Tomas Tranströmer. A càrrec de Carolina Moreno (UB)
«Tomas Tranströmer: un retrat darrere el vidre».Conferència sobre el Premi Nobel de Literatura concedit a Tomas Tranströmer. A càrrec de Carolina Moreno, professora de llengua i literatura sueca a la Universitat de Barcelona i traductora del suec al català. Resum Tomas Tranströmer (Estocolm, 1931) és un poeta d’obra breu però dilatada en el temps. Des del primer poemari, l’any 1954 (17 dikter), fins al darrer (Den stora gåtan), del 2004, han passat cinquanta anys i una dotzena de llibres breus. La seva obra ha estat criticada per no tenir prou «gruix», i tanmateix és el poeta més lloat en el seu país, mestre de poetes, i el més internacional entre els escriptors suecs (traduït a una cinquantena de llengües). La seva poesia es podria definir d’una manera semblant: precisa, concisa, sòbria, amb una llengua literària depurada, neutra, gairebé planera i quotidiana, immediata, amb la qual construeix unes metàfores d’una gran força visual, sensorial, que parteixen de l’experiència més íntima i física de la realitat, però que evoquen al lector la impressió d’una contundència incommensurable. La metàfora li serveix per a penetrar en una realitat impenetrable, i és per això que el jo poètic es mou en la terra fronterera del somni, de la foscor, del llenguatge més enllà de la paraula, del silenci o de l’atemporalitat. Un jo poètic que no es mou en les altures sinó, ben al contrari, immers a voluntat en el món que l’envolta; és l’individu percebut com «una àncora entre el cel i la terra», qui per mitja de la poesia explora els racons més inaprehensibles i insondables de la condició humana. Modern en la forma, eclèctic en el vers —des del haiku fins a la prosa poètica—, la gran musicalitat dels seus poemes és la característica que els travessa tots, atesa la importància de la música i els referents musicals en la concepció de l’obra. La metàfora sensorial, la musicalitat, l’experiència radicalment individual de l’ésser humà són algunes constants en l’obra poètica de Tranströmer, les quals basteixen la singularitat d’una veu literària forjada des del primer llibre. Una veu singular que va contribuir des del principi a renovar la poesia sueca dels anys cinquanta, al fil dels poetes modernistes de la seva pròpia tradició com Gunnar Ekelöf o Harry Martinson. Carolina Moreno Carolina Moreno Tena (Badalona, 1973) és professora de llengua i literatura sueques a la Universitat de Barcelona, on també ha estat professora de teoria de la literatura i literatura comparada. És traductora del suec principalment, però també del noruec i del danès. A part de La plaça salvatge (Det vilda torget) de Tomas Tranströmer, també ha traduït altres autors com Hjalmar Söderberg, Ingmar Bergman, Per Petterson, P. O. Enquist, Jostein Gaarder, Henning Mankell i Jan Guillou
