Ara fa quaranta anys, una orquestra creada expressament per a la nit de Cap d’Any del 1974, a la sala Zeleste de Barcelona, va ser l’inici d’una època, una contestació festiva a la dictadura. S’organitzaven les primeres festes majors realment populars, els barris bullien… Des del carrer Plateria i la Rambla de Barcelona es va escampar per la ciutat, per tot Catalunya i per la resta de l’Estat. La festa era una expressió dels anhels populars. Els testimonis d’aquells dies ens diuen: «Allò va ser una explosió, una festa d’alegria i llibertat, entusiasme per tot arreu… El ritme va lligadíssim a la llibertat, a les coses maques… Era una cosa que no s’havia fet mai…, un xoc per als catalanets… L’escenari ballava i feia ballar…, les places eren de la gent…» Es recreava allò dels avis, allò camp, ara en mans de les orquestres de «peluts», que feien omplir els envelats. Aquestes orquestres recollien i alimentaven els sentiments populars. Es reinventaven les cercaviles, el carrer tornava a ser de la gent. L’Orquestra Plateria va ser la primera, el detonant d’una època. Va ser una expressió del moment social i al mateix temps hi va influir. Al cap d’un temps van néixer un munt d’orquestres de múltiples personalitats però totes reinventaven la festa del ball. Ara fa quaranta anys del naixement de l’Orquestra Plateria i això guia l’exposició Orquestres i Llibertat. 40 anys de Plateria . La documentació dels fets i dels moments que presenta aquesta mostra ha estat obtinguda entrevistant diversos testimonis significatius: els mateixos implicats en la creació o el management de les orquestres.
La present exposició ha estat produïda pel Museu Etnològic de Barcelona i s’ha basat principalment en els testimonis dels dinou entrevistats i els arxius de Manel Joseph (Orquesta Plateria) i de Toni Palacín (Orquestrina Sardineta, La Bomba, La Clandestina, El Drac, Can Boter).
