El Noi del Sucre
Darrere d’un sobrenom que ens fa pensar en un personatge de ficció, s’hi amaga una personalitat clau per entendre l’origen i l’evolució dels moviments socials al nostre país. A principis del segle XX, en una Barcelona que rebenta de misèria i de ràbia, Seguí s’erigeix en el líder natural d’una classe obrera que pren consciència de si mateixa i que s’adona del poder. Al capdavant de la CNT, el Noi del Sucre contribueix a la consecució de fites inimaginables, com ara l’aprovació de la jornada laboral de vuit hores. Seguí és un personatge inclassificable, un home d’acció i de formació autodidàctica que, en una època en què són freqüents les bombes, té a la paraula la seva principal arma. Admirat i incòmode a parts iguals, és fervent practicant d’allò que anys més tard s’anomena cultura del pacte. Salvador Seguí és una peça que falta al trencaclosques de la nostra història. Sovint oblidat o reivindicat amb la boca petita. Cent anys després del seu assassinat, una realitat obstinada a repetir-se dóna vigència plena al seu discurs.
—
Exposició organitzada per la Fundació Salvador Seguí i per CGT-València amb la col·laboració de l’Octubre CCC amb motiu de les XXV Jornades Llibertàries.
Comissariat: Cristina Escrivà Moscardó i Rafael Maestre Marín
Assessor històric: Emili Cortavitarte Carral
Disseny gràfic: Román Sánchez