Un treball conjunt del pintor François Martin i del filòsof Jean-Luc Nancy a partir de la imatge artística, simbòlica i filosòfica de la Dama d’Elx.
Una exposició de Jean-Luc Nancy i François Martin
El diàleg François Martin – Jean-Luc Nancy ve de tan lluny que després de sis o set obres concebudes conjuntament, s’ha convertit és una espècie de protocol i de manera de produir les obres a quatre mans. En aquesta exposició es pren com a motiu central la figura de la Dama d’Elx, famosa escultura monolítica datada en el segle V o IV abans de Crist i descoberta en el jaciment arqueològic de l’Alcúdia, a uns dos quilòmetres d’Elx. Es tracta d’un projecte pensat en complicitat amb l’Institut Francès de València, una ciutat que el pintor François Martin coneix bé. Martin fa ver una residència d’un any (per períodes més o menys curts), mentre que el filòsof redactava els escrits i les notes a mesura que l’artista l’anava posant al corrent de la seua producció a València. Aquesta residència va acabar el 18 de setembre de 2010. El resultat d’aquest diàleg és el que es pot veure en l’exposició.
François Martin és professor de pintura de l’École Supérieure des Beaux-Arts de Le Havre i ha col·laborat habitualment amb nombrosos poetes, escriptors, dramaturs i, especilament filòsofs com Jacques Derrida o Philippe Lacoue-Labarthe. Forma part de la generació dels artistes post-68 qüestionaren l’estètica i els codis de la representació. Martin sempre ha estat proper a escriptors, filòsofs i dramaturgs. Sempre viatjant, l’artista treballa sobre paper, pren notes, col·lecciona imatges que disposa en quadres concebuts normalment com a combinacions, en un art que procedeix del protocol com aplicació i de la sèrie com a pràctica.
Jean-Luc Nancy (Bordeus, 26 de juliol de 1940) és un filòsof francès considerat un dels pensadors més influents de la França contemporània. És professor emèrit de filosofia de la Universitat Marc Bloch d’Estrasburg i col·laborador de les de Berkeley i Berlin. Nancy és considerat un pensador original que recorre per compte propi els camins oberts per Heidegger, Bataille o Derrida. És autor de nombroses obres escrites en les quals s’aborden alguns dels problemes més importants del segle XX, com la construcció de les nacionalitats i els nacionalismes, que considera una resposta a aqueixa ingent màquina anorreadora d’identitats que ha estat i és la Modernitat. Nancy aborda també en la seua obra el Sentit, o el final del Sentit com a diagnòstic del nostre temps, més precís encara que la fi de la història o de les ideologies, l’ontologia del “nosaltres”. Ha abordat també temes com la globalització o la mundialització. Els seus darrers treballs publicats són “Tombe de sommeil” (2007), “Juste impossible” (2007), “Vérité de la démocratie” (2008), “Atlan: Les Détrempes” (2010) i “Marice Blanchot, passion politique” (2011)
Exposició realitzada per l’Octubre CCC en col·laboració amb l’Institut Français de València i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València. Amb la col·laboració del Museu de Prehistòria de València.
