Dissabte 10 de gener a les 19.00h: Hilario Álvarez + Marina Palomo + Fabrizio Potestad
Hilario Álvarez (Madrid) Nascut a Béjar (Salamanca), resideix actualment a Madrid i és artista d’acció en actiu des de 1993. Des d’aleshores ha realitzat accions en pobles, ciutats, capitals, carrers, places, barris, trens, bars, espais, teatres, palaus de congressos, sales, galeries i museus. Detesta contar la seua vida i redactar currículms, però sí que li agrada i practica l’Art Postal (Art Correu / Mail-Art), la Poesia Visual i Fonètica i la Música Sorollista. Desitja fer constar que: “Donem allò conegut per passat. Les meues accions responen a la meua comprensió de l’art com una actitud davant / en la vida.. Tot i això, fa algun temps que vaig comprendre que l’art el fan els altres. Des d’aleshores, en les meues accions, em limite a proporcionar l’oportunitat per a que l’art es produïsca. Per a que s’hi donen vivències poètiques, és a dir, vivències d’experiència intensificada. Això, i poder fer-ho sense demandes prèvies ni justificacions posteriors, és l’única cosa que m’interessa de l’art”. Hilario Álvarez dirigeix l’Oficina de Ideas Libres dedicada a la gestió i difusió de l’Art d’Acció des de 1997. Marina Palomo (Alacant) “He rebut formació en arts plàstiques i dansa des de la infància i sent, des de fa anys, la performance com el meu camí d’investigació. Més que fer la performance, tracte de viure-la, exposant-me a unes regles que m’autoimpose i a través de les quals entre en un camí intens cap a allò desconegut. És un joc viscut com un risc, com un desafiament que m’acosta a la xiqueta que encara sóc. Actualment sóc ama de casa, futura mare i educadora d’adolescents amb problemes d’inserció social. Fabrizio Potestad (València) La trajectòria artística que Fabrizio Potestad (performer, pintor i vídeo artista d’orígen navarrés) ve desenvolupant des de fa ja mes d’una dècada ha estat sempre lligada a la recerca dels límits tant personals com artístics. Aquest objectiu l’ha conduït a trepitjar terrenys fronterers i a valdre’s de pràctiques interdisciplinars en les seues peces. Però va ser per pur atzar, un dia que s’equivocà de classe i va aparéixer en la de Bartolomé Ferrando, quan va descobrir que l’art d’acció era el llenguatge amb major capacitat de fusionar o englobar diferents disciplines. L’absència com a forma més pura de temporalitat, el silenci, el buit i la pausa són els conceptes que vertebren el seu no-discurs en les seues accions. Fabrizio Potestat, ens presenta a l’Octubre CCC una acció titulada “El miracle de l’art” en la qual es qüestiona la funció de l’artista i la seua instrumentalització dins del món de l’art, posant en dubte, no sense ironia, la professionalitat del propi artista. Amb això pretén que l’espectador-receptor es qüestione els fonaments mateixos de l’obra d’art i l’experiència estètica. Actualment Fabrizio Potestad viu i treballa a València i opina que “encara que he estat guardonat amb diverses beques i premis, allò ja queda lluny i és millor no esmentar-los. Gràcies Bartolomé”.
