Exposició fotogràfica col·lectiva dels estudiants i docents del Grau de Multimèdia de la Universitat Oberta de Catalunya.
Organitzada per l’Octubre CCC amb la col·laboració de:
—EIMT, Estudis d’Informàtica, Multimèdia i Telecomunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)
—Mosaic (revista dels estudis)
Comissari: Antoni Marín Amatller, professor dels EIMT
Participants: Andreu Gilaberte Redondo, Àngel Pérez Vico, Antoni Marín Amatller, Antoni Moliné Marimón, Benjamí Vilardell Pareta, Cinta Ferré Guerola, David Cordero Llera, Jordi Poveda Yago, Maika Rísquez Fiestas, Manuel Muñoz Pla, Montse Borrull Valverde, Josep Gassó Leiva, Ricard Escandell Piera, Txell Portell Benet.
“L’exposició Finestres a l’espai buit sorgeix d’un grup de treball format per estudiants i docents del Grau de Multimèdia de la Universitat Oberta de Catalunya. El grup es va formar el 2011 per preparar una exposició amb la que participar al Visa Off de Perpinyà, cosa que va fer l’any 2011 amb l’exposició Mirades. El 2012 es va plantejar de nou preparar una nova exposició per al certamen que és la que es presenta ara. El grup de treball és virtual. Tot el procés de decidir el tema, redactar els texts i preparar les fotografies es va fer a través de la web seguint la metodologia de treball de la UOC. Un primer moment important va ser el de l’elecció del tema. Es va dur a terme una pluja d’idees amb l’objectiu de cercar una idea oberta, fins i tot diríem que no massa concreta, que permetés múltiples i diverses interpretacions personals del tema. Aquest punt era important per permetre que cadascú aportés la seva forma de veure la idea i desenvolupés els procediments de treball que cregués oportuns.
Tant en la part temàtica com en la procedimental era important que hi hagués un marge per a l’experimentació. Els diferents enfocaments es reflecteixen en les imatges de l’exposició. Hi ha qui interpreta l’espai buit com allò que queda després de la guerra, hi ha qui veu la buidor en cases o edificis industrials abandonats de fa temps. Algú veu la buidor en els llocs turístics de la costa quan no és estiu, cercant el contrast entre un lloc que estaria ple d’estiuejants durant un temps però que es mostra buit i abandonat durant l’ hivern. Altres interpretacions de l’espai buit enfoquen a barques que han estat abandonades de fa molt a la vora de l’aigua, algunes altres mostren la buidor dels cementiris, la soledat dels deserts o la infinitud del paisatge del delta durant la inundació dels camps. Camps amb una buidor aparent perquè en ells hi creix una vida que aviat serà exuberant. També hi ha qui busca la buidor fotografiant amb les llargues exposicions de les càmeres estenopeiques. La diversitat temàtica i procedimental del conjunt era notable.
Corríem el perill d’una dispersió tant gran que acabés generant confusió. La idea de crear un mosaic, un conjunt de finestres, va sorgir per contrarestar aquest perill. Es van anar agrupant les imatges inicials en parelles, a manera de finestres que mostressin diverses facetes d’un mateix tema. Cercant en l’aparellament de les fotografies i el breu text explicatiu que les acompanya una forma de comunicar la interpretació personal de cada autor. En aquest punt era conscient que preparàvem una exposició que s’allunyava dels cànons habituals en exposicions fotogràfiques. Dins del Estudis de Multimèdia intentem que la fotografia no sigui una disciplina individual, aïllada d’altres temàtiques, sinó que la veiem com un factor més de la comunicació. En aquest sentit, no importaven tant les imatges individuals sinó que prenia importància el conjunt: l’intent d’explorar amb idees i imatges quelcom tant poc tangible com l’espai buit.”
[Antoni Marín, professor responsable del grup de treball]
