Exposició “A dins, a fora. Felícia Fuster (Barcelona, 1921- París, 2012), poeta i pintora”

Felícia Fuster (Barcelona 1921- París 2012) va ser poeta, traductora i artista plàstica, amb una obra que combina els diferents llenguatges i que estableix estrets vasos comunicants entre pintura i literatura, dos camins per avançar en l’art i l’experimentació. Es va donar a conèixer als anys 40 en exposicions col·lectives a Barcelona i Madrid, però l’ambient enrarit de la postguerra i la seva inquietud vital la van portar a París, com van fer altres artistes i escriptors de la seva generació. El 1951 va decidir quedar-s’hi a viure. Va participra en nombroses exposicions personals i col·lectives majorment a França.

El 1984 va irrompre en la lírica catalana amb el llibre Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, en què mostrava una veu, nova i alhora madura. A partir d’aquell moment va desplegar amb gran força la seva obra literària i pictòrica, que va trobar un ampli ressò entre poetes i crítics, entre els quals Maria-Mercè Marçal, amb qui va mantenir una estreta amistat. A Barcelona, va exposar per primera vegada a Pròleg. Llibreria de les Dones.

Felícia Fuster va desenvolupar la seva creativitat i el seu compromís social fugint dels focus d’atenció. Fidel als seus ideals de llibertat, es va mostrar sols interessada per «l’art i la llengua»; la resta no importava, deia. Es definia, en un to irònic, com la «dona faber», la dona que coneix tots els oficis i s’aplica a totes les arts, portada per una curiositat sense límits.

L’any Felícia Fuster és l’ocasió per conèixer una obra original i moderna, experimental i dinàmica, d’adscripció abstracta. Una obra que pren per base la investigació dels distints llenguatges i estableix noves relacions, també entre les cultures d’Orient, que va conèixer a fons, i Occident.

Felícia Fuster va ser una dona compromesa amb els joves, amb els drets de les dones i amb la llengua. Per defensar aquests valors l’any 2005 va crear la Fundació que porta el seu nom.