La conca del Mediterrani ha segut el bressol de nombroses civilitzacions que han desenvolupat un paper important en la comunicació dels pobles de la regió i que ha evitat els enfrontaments entre poblacions amb interessos diferents. No hi ha altra conca idèntica en el món.
Anomenat en aquell moment el “nostre mar” pels romans, el “mar blanc” (Akdeniz) pels turcs, el “gran mar” pels jueus, el “mar del mig” (Mittlemeer) pels alemanys i el “gran verd” pels antics egipcis, hui en dia és un cementiri per a moltes persones que busquen un lloc de vida millor i que s’anomenen “Harraga”.
“Harraga” plural de l’actiu del verb “cremar” en àrab i nom dels joves magribins, cada vegada més nombrosos, que tracten de creuar aquesta conca mediterrània clandestinament dins d’embarcacions improvisades. Aquests “harraga”, “cremadors de fronteres”, poques vegades aconsegueixen la seua perillosa travessia. Molts d’ells ensopeguen amb l’escull de la inquietud i així moren la major part de vegades al final del seu viatge.
La quimera de l’emigració clandestina va prevaldre un dia de 2007 més enllà de les seues fronteres, fent esperar una vida millor sota d’altres cels. Però l’aventura de “cremar les fronteres” (harraga) no va arribar al resultat esperat.
—
Organitzat per Mostra Viva del Mediterrani amb la col·laboració de l’Octubre CCC
