Ara fa tot just cinquanta anys naixia un dels moviments més importants (o, si més no, el més popular) que ha donat la cultura catalana durant el segle XX i, segurament, en tota la seua història. Parlem de la Nova Cançó, el fenòmen musical i artístic que es transformaria en un dels fets més singulars de la nostra història contemporània com a moviment cultural, cívic i musical. Cançoníssima és una gran mostra que, per primera vegada (mai no s’havia realitzat fins ara una exposició d’aquestes característiques), recull la imatge gràfica que va projectar la Nova Cançó, al llarg de més de trenta anys, sobre el disc de vinil i altres suports gràfics com cartells, pòsters, revistes, programes, etc. Des dels seus inicis, la Nova Cançó exhibirà una imatge creativa, novedosa i avantguardista pel que fa a l’Estat espanyol i a l’univers discogràfic. Una mirada gràfica que suposarà una ruptura en l’horitzó de l’edició discogràfica al nostra país, on fins aquell moment el disc només era un suport per a incloure la fotografia de l’intèrpret i els títols de les cançons, sense cap ambició artística ni creativa. Dissenyadors de primera importància com Jordi Fornas al front d’Edigsa, Francsc Guitart, América Sánchez, Enric Satué, Claret Serrahima i d’altres realitzaran alguns dels treballs més reeixits pel que fa al disseny gràfic i al disc entre els anys seixanta i setanta, en editores com Concèntric, Ariola, CBS, Zafiro, Hispavox, etc. Cançoníssima és una exposició que revisa i analitza aquesta edat d’or del disc i la cançó en català a través dels rostres, fotografies i imatges d’artistes com Joan Manuel Serrat, La Trinca, Lluís Llach, Raimon, Núria Feliu, Maria del Mar Bonet, Ovidi Montllor, Jaume Sisa, Guillermina Motta, etc.
És també una mostra que recull el treball fotogràfic de noms ja clàssics de la fotografia catalana contemporània com Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Colita, Toni Catany, Guitart, Josep Puvill i d’altres, que van realitzar per a la Nova Cançó un treball que fixaria uns senyals d’identitat, d’avantguarda i glamour desconeguts fins aquell moment en l’univers discogràfic i que col·locaren al disc català en el gran aparador discogràfic europeu. Cançoníssima, per acabar, també revisa l’estreta relació que el món de l’art i la Cançó han mantingut des dels seus inicis. La col·laboració d’artistes plàstics com Joan Miró amb Raimon i Maria del Mar Bonet, o d’altres com Tàpies, Guinovart, Alfaro, Equip Crònica, Viladecans, Antoni Miró, Manuel Boix i d’altres que deixaren la seua emprempta sobre la coberta discogràfica i donaren al disc un relleu creatiu i insòlit entre nosaltres, i que més tard seria imitat per cantants i artistes d’altres latituds. La mostra se’ns presenta com una gran oportunitat per contemplar i gaudir les diverse estètiques i corrents artístics d’aquells anys i la seua projecció sobre la imatge gràfica, el disc, el cartell, el pòster, etc. Des dels primers treballs de caire més realista fins a l’arribada de l’explosió pop i psiquedèlica i la seua manifestació en un grafisme colorista i expressiu, tot passant per propostes més conceptuals o eclèctiques.
Per fer-ho possible, es reuneixen, per primera vegada en una gran mostra, una gran varietat de documents i objectes mai no exhibits fins ara en públic i pertanyets a una sèrie de col·leccionistes privats que han cedit els seus fons expressament per aquesta ocasió. Tot això fa de Cançoníssima una exposició singular que atraurà tant els qui van viuire aquells anys com a les noves generacions que, de segur, gaudiran amb aquesta gran proposta de disseny gràfic. Una estètica i uns anys que avui més que mai continuen de plena actualitat i vigència.
Col·lecció discogràfica de Jesús Prats
Comissari de l’exposició: Carles Gámez
Producció: Octubre Centre de Cultura Contemporània
PRORROGADA FINS EL DIUMENGE 16 DE NOVEMBRE
